DEUTE ZERO

Dilluns passat la Plenària va acordar tornar 710.000 euros al banc. Ara l’Ajuntament ja no deu res a cap institució financera. A principis de legislatura, al juny del 2015, el deute era de 3,8 milions d’euros. Les polítiques del PP, especialment durant els anys de na Catalina Soler varen fer un bon forat a la butxaca dels felanitxers. A pesar del gran augment dels imposts de l’any 2008, l’Ajuntament havia arribat a deure XX milions.

El mèrit, sí, el mèrit de tenir un Ajuntament que no deu als bancs és doble: per una part, del conjunt de l’equip de govern; i per l’altra de la gestió del regidor del Bloc per Felanitx Pere Mestre.
En l’any electoral 2015, el PP va gastar molt, cosa que va penalitzar el pressupost municipal del 2016, el primer de l’actual equip de govern, i el del 2017: el Ministeri d’Hisenda va fer retirar dels pressupost uns 870.000 euros. Així i tot, amb una amortització anticipada d’un milió d’euros l’any passat i amb aquesta de 710.000 euros d’enguany, Felanitx està net amb els bancs. Quin alè!
Moltes de les inversions realitzades en aquesta legislatura s’han efectuat amb ajudes provinents d’altres administracions. Un altre exemple de bona gestió: aprofitar les línies de subvencions que tenen Govern i Consell, no deixar-les perdre, tenir projectes a punt,…
La situació econòmica de l’Ajuntament de Felanitx és molt bona, la millor en 20 anys. Això permetria en el 2019 i durant la pròxima legislatura fer front a projectes que fins ara eren molt difícils d’escometre, com són el clavegueram de Sa Punta o una inversió forta en aparcaments en els distints nuclis, o fer front a situacions imprevistes.

Dit això, cal fer un parell d’aclariments importants. El primer, per què es tornen doblers als bancs quan el poble necessita inversions pertot arreu? No hauria estat millor invertir i fer esperar els bancs? L’anomenada llei Montoro d’estabilitat pressupostària (encara en vigor i que no sembla que el PSOE tengui pressa per modificar) no permet dedicar lliurement els estalvis dels ajuntaments a inversions, per necessàries que siguin, i obliga a tornar doblers als bancs. Només una petita part dels estalvis municipals es poden destinar a inversions sense penalitzar el pressupost següent. Per tant, tant el Bloc per Felanitx com el conjunt de l’equip de govern haurien volgut prioritzar inversions, però ja que no es pot fer, aleshores és millor tornar deute i no pagar interessos.

El segon, es podrien baixar imposts? Per descomptat que no hi ha necessitat d’augmentar-los, però s’ha d’advertir que una baixada de per exemple un 3% de l’IBI, amb prou feines perceptible en el rebut per part de la ciutadania, compromet la capacitat d’inversió amb fons propis de Felanitx, un ajuntament de baix pressupost per habitant en el passat, en el present i en el futur. Res a veure amb Santanyí o Alcúdia. Vistes les necessitats que tenen tots i cada un dels nuclis (aparcaments, instal·lacions esportives, escoles, millora de la neteja, etc.), és una imprudència política proposar una baixada substancial de l’IBI. Ara bé, una vegada que tenim deute zero, a la legislatura 2019-2023 es pot fer front a inversions importants amb l’actual nivell impositiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *