LA FI DEL MÓN (UNA ALTRA VEGADA)

El PP ha tornat a anunciar la fi del món. Ha fet sonar totes les trompetes i tambors per dir “amb aquest equip de govern, el món s‘acaba”. Les sectes solen fer aquests anuncis.

Si la fi del món no va arribar a Felanitx quan Catalina Soler era la batlessa i Biel Tauler era el regidor d’hisenda, ja està clar que no arribarà així com així. Si la fi del món no va arribar quan es va prendre la pitjor decisió que ha pres l’Ajuntament de Felanitx des de les primeres eleccions i que ha costat milions d’euros al poble (en conjunt, i a molts de ciutadans individualment), no arribarà amb l’actual equip de govern. Quina decisió tan negativa va prendre el PP? No aprovar les Normes Subsidiàries el 2003 i decidir “repastar-les”. Imaginin un Felanitx amb 13 anys de vigència d’unes Normes Subsidiàries, els efectes sobre el centre, les especulacions evitades, les iniciatives que haurien adoptat els particulars…. si el món no es va acabar llavors i Felanitx ha resistit després d’aquell error monumental, tranquils que amb l’actual equip de govern també resistirà, si més no perquè és impossible cometre un error que faci tant de mal a Felanitx.

El PP encara no ha agafat pràctica en el seu paper d’oposició, però com que hi estarà molts d’anys, tendrà temps d’agafar-ne. Si un/a regidor/a s’aixeca d’una plenària després d’aprovar el primer punt, ja consta que hi ha assistit i per tant cobra la dieta pertinent (en el cas dels regidors que cobren dietes). Si resulta que ho fa denunciant els costos excessius de la gestió política municipal, aleshores cau en una contradicció profunda: “les plenàries són cares, però jo cobraré aquesta sense fer la meva feina”. Segur que la propera vegada que abandonin la plenària, ho faran renunciant a la dieta. Si algú ha demostrat que no està en política per doblers, és el PP. Qualque ciuró negre de corrupció i qualque ciurona amb dos sous, però res destacable.

El Bloc per Felanitx manté que les sessions plenàries són el primer ingredient de la participació ciutadana. Celebrar poques plenàries, per legal que sigui, no és un objectiu. No sempre hi ha grans temes que requereixin una aprovació per plenària, però hi ha molts temes per debatre i el control de l’equip de govern per part de l’oposició s’exerceix sobretot a les plenàries. El contingut i la intensitat de les plenàries depèn no sols de l’equip de govern, també depèn de l’oposició. Les plenàries no s’han d’entendre com un mal necessari de la tasca política, com una nosa inevitable. Hi hagi les que hi hagi, els regidors i les regidores que cobren dietes no poden cobrar més d’un màxim anual, per tant el que realment compta des del punt de vista econòmic és que el total anual sigui raonable i no el nombre de plenàries. I els i les que no cobren dietes, senzillament no en cobren, tant si són poques com moltes. Modernitzem el concepte que tenim de les sessions plenàries de l’Ajuntament, es tracta d’una reunió dels regidors i les regidores electes a les passades eleccions. Això no pot ser dolent per al municipi. Aprenguem a treure’n més profit, equip de govern, oposició i ciutadania. No aprovarem l’Hospici cada més, però hi ha molt a parlar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *