La cessió de competències en disciplina urbanística en sòl rústic a l’Agència de Disciplina Urbanística (ADU) del Consell de Mallorca que va aprovar l’Ajuntament de Felanitx fa uns mesos comença a donar els seus fruits.
El PP entén la disciplina urbanística com a una font de finançament dels ajuntaments: es fan infraccions urbanístiques, se’n detecten un percentatge i s’elaboren uns informes d’inspecció, s’obri expedient a una part de les detectades i es deixen la resta d’informes dins el calaix, es tramiten alguns expedients fins que l’infractor paga la multa i el Ple acorda la demolició subsidiària de l’obra il·legal. Punt i final. Moltes irregularitats no han seguit cap tramitació i moltes obres il·legals no han estat expedientades. Així, als consistoris de Catalina Soler i Gabriel Tauler se’ls varen arribar a acumular 171 demolicions subsidiàries no executades. De tot plegat, es dedueix que l’objectiu és l’obtenció d’ingressos per a l’Ajuntament, no la prevenció d’infraccions ni el control urbanístic ni la protecció del territori. Es exactament el mateix esperit que ha impregnat la possibilitat, ara ja derogada pel Govern, de legalitzar immobles sense llicència d’obra dins sòl rústic, o les ampliacions d’hotels contràries als planejaments urbanístics municipals. Pagant, Sant Pere canta i es legalitza el que sigui.
Per revertir aquesta tendència i aquest model recaptatori de disciplina urbanística, la cessió de la vigilància urbanística del sòl rústic a l’ADU ofereix moltes més garanties de prevenció d’infraccions, de tramitació de tots els expedients, tots, i de tramitació fins al final dels expedients que determinin una infracció. De fet, des de l’entrada en vigor del conveni de cessió de competències, l’Ajuntament ha enviat a l’ADU 6 informes, als quals s’han de sumar els que la pròpia agència ha elaborat, més els 9 que estan en tramitació per part d’urbanisme.
La política urbanística és un tema molt complicat que ha de fer camí entre grans interessos econòmics. L’activitat inspectora de l’ADU aporta una mica de llum. Esperem que les lliçons de la crisi (que ens ha fet pagar cars els excessos) i un nou planejament urbanístic n’aportin encara més.