El franquisme a l’escola

L’escola torna als temps de Franco: el PP fa retrocedir el català per fer avançar el castellà, es dóna un impuls a la religió a l’escola, el govern subvencionarà escoles que separen nins i nines, Madrid dictarà el que s’ha d’ensenyar, els consells escolars (màxim òrgan de l’escola on participen famílies, alumnes i professors) només seran consultius i els directors seran nomenats per l’administració educativa. Com que no hi ha recursos per invertir en qualitat educativa, l’objectiu és que la conferència episcopal i el movimiento nacional estiguin contents. I és clar que hi estan. Divendres passat, el Consell de Ministres aprovava un projecte de llei d’educació, la LOMCE, el qual ara començarà la seva tramitació parlamentària. Com que el PP té majoria absoluta, podem dir que abans de final d’any quedarà aprovada sense grans canvis.

A les Illes Balears, docents, famílies i escolars veuran com, a més d’implantar-se aquestes mesures, en els propers anys l’educació passarà per un trauma creat per la pròpia Conselleria d’Educació. L’obsessió del president Bauçà i de la seva colla d’assessors contra la llengua catalana ha duit al Govern de les Illes Balears a aprovar un decret, l’anomenat decret de tractament integrat de llengües o decret de trilingüisme que tendrà conseqüències molt negatives en l’educació.

En teoria, el decret vol que tots (i tots vol dir tots) els alumnes de primària i secundària de les Balears aprenguin en català, en castellà i en anglès, però com que ni alumnes ni professors estan preparats per fer, posem, matemàtiques i música en anglès, ni tampoc hi haurà més recursos, a la pràctica la part d’anglès fracassarà i el que s’haurà aconseguit és que el castellà prengui espai al català. Obligar l’escola a fer assignatures en anglès per arribar a l’excel·lència, sense haver resolt els seus problemes més immediats per arribar a la dignitat, suposarà una malmenada d’una sèrie d’anys, uns anys traumàtics, i una lenta recuperació d’encara més anys. Confiem que l’escola tengui opció de recuperar-se d’aquest desastre en el futur. Per impulsar un vertader model educatiu plurilingüe, faria falta un programa de llengües molt més gradual , sense imposicions, adaptat a les capacitats de cada alumne i de cada escola, amb molts de recursos i dirigit per professionals de l’ensenyament, no per una tropa de radicals anticatalanistes.

Fins i tot les persones que estan d’acord en llevar català per posar castellà, haurien de reflexionar que les retallades en educació estan afectant molt seriosament la qualitat de l’educació i que aquesta andanada és un problema afegit. Mentre buiden la banyera de català i hi posen molt de castellà i una mica d’anglès, l’infant es pot refredar (hauran baixat les seves defenses en matemàtiques) o si els mestres no aguanten fort, es pot perdre pel forat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *