S’acosten les eleccions generals i el debat al carrer es centra en si la victòria del PP serà absoluta o absolutíssima. Segurament serà perquè la ciutadania considera que l’alternativa, l’única que creuen possible, ho ha fet molt malament. Però malament per a qui? Per a Espanya? Per a les Illes Balears? Per a Astúries? Segurament molts pensaran que per a tothom. Així que si aquest no funciona provarem l’altre. I l’altre per a qui ho farà bé? Per a Espanya? Per a les Illes Balears? Per a Castilla La Mancha? Per a tothom?
És lògic i natural que quan xoquen conflictes d’interessos econòmics, culturals i lingüístics fer-ho bé per a tothom sigui impossible, i per això, històricament, sempre hi ha hagut comunitats més perjudicades que altres. I també seria lògic i natural que cada comunitat autònoma miràs pels seus interessos, així, en un estira i arronsa entre totes elles hauria de produir-se un equilibri natural de recursos. Un equilibri natural respecte a la solidaritat econòmica, als serveis socials rebuts o respecte les infraestructures de transports públics. El problema el tenim quan aquest estira i arronsa no se produeix. El problema el tenim quan els interessos dels polítics que representen als illencs estan més ocupats en satisfer els seus líders de Madrid que en deixar-se la pell per a nosaltres. La dura realitat és aquesta:
- Que les Illes Balears som el territori “autònom” més espoliat del món amb el 15% del PIB (3.500M€) equivalent al pressupost anual de la comunitat autònoma. Això vol dir que sense aquest espoli podríem doblar el pressupost de la comunitat cada any. El PSOE i el PP d’això en diuen solidaritat. A Alemanya aquesta solidaritat ve regulada per Llei a un màxim del 5%, i a Estats Units és Nova York el que més aporta amb un 1,5% del seu PIB.
- Que les despeses en serveis socials a les Balears són de 97,35€/habitant mentre que la mitjana Espanyola són de 270€/habitant. Al País Basc, amb el concert econòmic (és a dir, sense l’espoli del punt anterior) tenen una mitjana de 683,81€/habitant. Això, directament, no té nom.
- Que som la comunitat autònoma amb menys transport públic de tot l’Estat. Mentre allà se passegen amb AVE’s que van buits aquí no tenim ni per un tren (els de tota la vida, poc a poc, tira tira) que vagi d’Artà a Manacor.
- Que som la comunitat autònoma amb manco funcionaris, i la que més en té és Extremadura, precisament la que més ajudes rep en solidaritat. Això vol dir que tenen més serveis socials, més serveis sanitaris, més educació i més transport públic que nosaltres.
Som tontos o som inesgotablement solidaris?
El problema el tenim quan pagam impostos de primera i rebem serveis de tercera. I ho feim perquè no tenim veu, perquè som pocs, perquè “ells”, les suposades úniques alternatives, s’estimen més fer contents a molts andalusos o extremenys que no a un parell de mallorquins que els suposen pocs vots. Però això no és culpa seva, això és només culpa nostra. Si els que vivim aquí, tant si en som nats com si no, no miram per nosaltres, qui ho farà?
Així que la intenció d’aquest escrit és fer veure a la gent que els interessos dels partits espanyols, com el PP i el PSOE, són Espanya i els interessos dels partits illencs són les Balears. Després de tants anys de solidaritat, siguem d’on siguem, venguem d’on venguem, dia 20 ja toca mirar un poc per nosaltres, no trobau?