Reflexió programàtica 2011

LA LEGISLATURA 2007-2011

Els vuit anys de govern municipal del PP a l’Ajuntament de Felanitx han estat un gran exemple de com no s’ha de governar.  La pèrdua del govern autonòmic, els escàndols de corrupció i el canvi del 2008 a la batlia han suposat, afortunadament, una rebaixa important de l’arrogància política del PP i han frenat aquella divisió que s’estava creant a Felanitx entre bons del PP i dolents de tota la resta, siguin forces polítiques, associacions etc. Ja no hi ha aquella sensació d’impunitat que permetia Catalina Soler certificar que els cavallistes de Ses Salines havien actuat a Felanitx sense ser cert i sense poder emetre certificats o frenar d’amagat del Ple una norma urbanística proteccionista. Es un avanç que des de la batlia no s’insulti l’oposició, encara que es continuï afavorint a militants i amics del PP amb contractes, obres i concessions.

 

Aquella arrogància ha donat pas a l’aplatanament de l’equip de govern de la legislatura 2007-2011, un grup sense iniciativa política de cap casta, preocupat per cobrar cada més, dissenyat per ser dirigit per telèfon mòbil des de la sala dels passos perduts del Parlament. Per altra banda, el canvi a la batlia coincideix amb el canvi de cicle econòmic: la mateixa especulació immobiliària que ens feia creure que l’economia anava bé provoca la crisi actual. Els que passaven per ser els creadors de riquesa i de llocs de feina passen a ser els creadors d’atur i de desequilibris financers. L’Ajuntament veu baixar significativament els seus ingressos. Zapatero es va torbar a veure la crisi, però el PP de Felanitx tampoc no la veia: a finals del 2007 va augmentar l’Impost de Béns Immobles de cara al 2008 en una mitjana del 53%.

 

Políticament parlant, aquest augment de la fiscalitat local de Felanitx és el més significatiu de tota la legislatura 2007-2011. No hi ha en els quatre anys cap altra decisió adoptada per la Plenària de tant de pes i de tanta rellevància. Els projectes de nous edificis (Escola de Música, nou ajuntament, centre cívic de Portocolom, escoleta de Cas Concos, etc.) o la ronda nord de Felanitx són o bé projectes decidits a l’anterior legislatura o bé subvencions de l’Estat mitjançant el Pla E. Cal dir que va faltar poc per a una segona decisió important: el PP volia privatitzar el servei d’aigua potable del nucli de Felanitx i el clavegueram de tot el terme. La ferma oposició del Bloc, així de clar, ho va impedir. El PP va retirar la proposta.
L’oposició també s’ha contagiat de la falta d’iniciativa del PP, inclosa la del Bloc, a pesar del comentari anterior. L’oposició d’UM ha passat desapercebuda i la del PSOE ha estat dura en temes menors i blana en temes importants, sovint massa orientada a l’avorrida i improductiva guerra PP-PSOE. No ens cauen els anells si deim que la tasca del Bloc sempre podria haver estat millor, més combativa, especialment fora de l’Ajuntament. Es difícil jutjar la pròpia feina, però segurament hem de cercar més coordinació amb la gestió dels partits del Bloc a l’àmbit insular i autonòmic i més ressò als mitjans de comunicació no locals.
Així i tot, cal destacar cinc punts de la feina feta pel grup municipal del Bloc: el primer, la reacció contundent a la pujada de l’IBI al 2007 en comparació a la resta de partits. En certa manera, va ser decebedor que els mitjans de comunicació i la ciutadania no donassin crèdit a la  denúncia del que estava a punt de passar. Fins que la gent no va tenir les notificacions de l’IBI no va veure que el que dèiem ja un any abans era cert. La segona, la decisiva intervenció del grup municipal en la protecció de can Marçal vell, eliminant un urbanització desmesurada a punt executar-se amb prop de 450 nous habitants. Els promotors ens ho haurien d’agrair tant com els partidaris de la conservació del territori. En tercer lloc, una influència política superior a la de l’aritmètica dels vots i les cadires. El Bloc ha tret endavant moltes iniciatives en forma de mocions i de propostes, com per exemple la Mesa pel Turisme. O també, juntament amb el PSOE, la idea de més verbenes gratuïtes. La quarta, impedir la privatització del servei d’aigua i clavegueram. Per cert, un perill de cara a la nova legislatura. I la cinquena, treball i esperit propositiu, maldament això no donàs titulars de diari.
Tornant a l’equip de govern, la manca d’iniciativa política i la poca feina dels regidors del PP ha generat un balanç polític amb moltes caselles en blanc. Al PP, moltes qüestions se li arriben a podrir a les mans perquè no es resolen i passa el temps. L’any 2007, el PP atribuïa a la pèrdua de la majoria absoluta (quan se’n va anar la regidora Montse Pérez de l’equip de govern) tot un munt de coses “que no havien pogut fet”. Enguany, quina és l’excusa? La crisi econòmica i la situació financera de l’Ajuntament no expliquen que no s’hagi posat fil a l’agulla en el tema de les antenes de telefonia mòbil o que no s’hagi modificat l’ordenança obsoleta de renous i obres a l’estiu. Només la desídia i la incapacitat polítiques expliquen que no s’hagin constituït unes comissions operatives amb participació de les institucions supramunicipals per veure què feim amb el Castell de Santueri o el Sindicat. Ni amb el batle Tauler encarregant-se personalment de l’àrea d’Urbanisme s’han pogut aprovar unes Normes Subsidiàries. Es veu que no interessa. També era un bon moment per donar un nou aire a les festes de Sant Agustí. Una altra oportunitat perduda. Pobre balanç de decisions per a una legislatura amb majoria absoluta.
La situació és encara pitjor si miram la gestió econòmica de l’Ajuntament: la falta de decisions hauria d’anar acompanyada d’una bona situació econòmica. Semblaria que si no es prenen decisions, aleshores no es gasta el pressupost. Aquest és el drama: el pressupost es fon per inèrcia i per manca de decisions.
Dia 16 de juliol del 2003, els diaris es feien ressò d’una roda de premsa de Catalina Soler i Gabriel Tauler on es queixaven de la situació econòmica que els deixava el govern de pacte de la legislatura 1999-2003. No cal dir que ara el deute als bancs és, a dia d’avui, molt superior i que el pla de racionalització a les àrees de govern que s’havia d’aplicar amb urgència no ha existit mai. Com és possible que el PP trobàs aquella situació econòmica desastrosa i ara trobi que gasten amb coneixement? El retall de diari fa riure llegit ara.
En el 2011, les fites de la situació econòmica de l’Ajuntament de Felanitx són: imposts municipals elevats, inversions basades en aportacions d’altres administracions i en crèdits bancaris (no hi ha inversions a partir de pressupost propi), un pressupost irreal en curs que no podrà fer front a les despeses de manteniment a partir de mitjan any, uns 9 milions de deute als bancs, un pressupost sense connexió ni influència en l’economia real del municipi (turisme, comerç, centre degradat,…) i, molt important, absència d’un pla d’austeritat o de revisió de les partides pressupostàries per adaptar-se a la realitat de la crisi. De tot això, n’és un bon exemple el dèficit del 2010: més de 900.000 euros. Més o menys, la quantitat que el pressupost de l’Ajuntament hauria de baixar per ajustar-se a la realitat econòmica.
Roig i Tauler han seguit fent el pressupost com si no passàs res. Els ha faltat la valentia política per reformar la gestió econòmica de la Sala. No han entès que la nova realitat econòmica ha deixat un repte important a les administracions: han de gastar menys, han de gastar millor i el que gasten ha de repercutir directament sobre la ciutadania. Han trobat suficient el discurs que les administracions locals estan mal finançades, la qual cosa és certa, però ja hi estaven al 2003 i al 2007. I en un futur a curt termini, la situació no canviarà gaire, perquè calen grans canvis legislatius i competencials.
Però per acabar el repàs de la legislatura que ara acaba, cal deixar constància d’una cosa més, encara pitjor que les descrites fins aquí. La falta de planificació del PP ens deixa amb una previsió de futur empatada a zero amb la situació de la caixa municipal. No hi ha cap àrea de govern que tengui un full de ruta de cara als propers anys. No ha estat possible saber durant tota la legislatura que duien els regidors entre mans, quins objectius tenien i què feien per aconseguir-los. Qualcú sap cap a on va la recollida de fems, la concessió de la qual acaba l’any que ve? Té sentit la política cultural, algú hi veu un fil conductor? En cas de canvi de majoria municipal, caldria fer un traspàs de poders o tan sols no faria falta? Hi ha res que no sigui inèrcia en urbanisme, hisenda, esports, festes? El PP, amb aquest equip de govern o amb un altre, no dóna més de si. Projecte esgotat, si és que hi ha hagut mai projecte. 

QUÈ PROPOSA EL BLOC PER A LA LEGISLATURA 2011-2015?
1 L’economia

 

La primera i principal qüestió que haurà de tractar el govern municipal de Felanitx a la propera legislatura és la situació de les finances municipals. El pressupost de Felanitx ha de reunir una sèrie de condicions que ara no reuneix i que de cada dia són més necessàries:
  • no es pot resoldre el dèficit a base de pujades d’imposts (com l’any 2007);
  • s’ha de reduir gradualment el deute amb els bancs (els 9 milions d’euros d’enguany són insuportables per al dia a dia de l’Ajuntament);
  • s’ha de viure amb el crònic mal finançament dels ajuntaments i adaptar-s’hi. Fins que els grans partits ajustin competències i finançament. No basta queixar-se d’aquest fet. També s’han de fer passes per solucionar a alt nivell aquest greu problema polític;
  • s’ha de canviar la vella estructura pressupostària que la inèrcia imposa per incrementar partides que incideixen en el poble i la ciutadania, per equilibrar despeses i entre àrees de govern i per rebaixar les partides que no tenen un impacte significatiu en el benestar i l’economia productiva;
  • s’ha de contenir la despesa en personal i racionalitzar la plantilla;
  • s’ha d’aprofitar millor la despesa en manteniment (fent-la més eficient, contractant subministres per concurs, racionalitzant compres, fent una auditoria energètica, etc.);
  • les inversions no poden suposar més despeses de manteniment, sinó que s’han de destinar a la reducció del manteniment. Gràficament, en els propers anys no es poden afegir edificis al patrimoni municipal, cal arreglar carrers;
  • s’ha de fer un gran esforç polític per dur inversions d’administracions supramunicipals, però no a costa de deixar l’Ajuntament a càrrec del manteniment;
  • manteniment del nivell de despesa en l’àrea social, però optimitzant els recursos existents;
  • prudència en les decisions, valentia en els retalls impopulars (per amics que siguin els subvencionats) i control sobre els regidors i els alts funcionaris. No és admissible que un regidor segueixi gastant sense crèdit a les seves partides;
  • s’ha d’afavorir l’activitat econòmica del municipi, no l’especulació dels amics. El pressupost ha de ser significatiu per al teixit productiu de Felanitx;
  • i assumir el que ja està fet, fruit d’anteriors decisions polítiques, i no deixar-ho tudar.
2 El poble

 

Una vegada aclarit que les finances municipals són el primer repte que cal afrontar a partir de dia 22 de maig per la política de mans foradades del govern del PP, hi ha un munt de temes que requereixen decisions i gestió a partir d’uns objectius a curt i llarg termini. Objectius que justifiquen la presentació d’una candidatura per si mateixos. Arreglar l’economia municipal no és un objectiu en si mateix, és un mitjà, una eina imprescindible per poder començar a fer feina mirant enfora. Un equip de govern ha de fer feina per aconseguir uns objectius a 4 anys, a 8 anys, a 20 anys. Els regidors s’han de proposar unes metes per a les seves àrees i han de planificar com anar-hi a partir de la seva ideologia política i el programa presentat a la ciutadania. Es obvi, però a Felanitx no és habitual.
Des del Bloc per Felanitx compartim la idea que Felanitx té una crisi pròpia(afegida a la crisi econòmica) acumulada al llarg dels darrers 30 anys. Aquesta crisi té una expressió física en el centre del nucli de Felanitx, degradat urbanísticament (tant els espais públics com els privats), sense gaire activitat comercial, sense l’activitat social que podria tenir, gairebé deshabitat, sense un pla de mobilitat (aparcaments, etc.), etc.  I una segona expressió anímica:Felanitx té l’autoestima baixa i ha perdut el sentit de poble. No hi ha engranatges socials, no hi ha prou objectius comuns ni il·lusions compartides. Ens comparam amb altres municipis propers o municipis de tamany semblant i ens demanam “què ha passat aquí?”. Ho veim i ens trobam una mica superats. La responsabilitat és naturalment dels felanitxers, de tots, dels que han votat i dels que no, de les actuals generacions i de les passades. També d’aquest Ajuntament i dels anteriors. Societat i Ajuntament han anat a la par en aquesta línia descendent. Els ajuntaments, és clar, són més responsables que els ciutadans ordinaris, ja que els seus integrants s’havien oferit a liderar des de les institucions el destí del municipi.
En tot cas, cercar els responsables no ens pot distreure de la tasca de fer propostes de futur. Es més pràctic estar d’acord en les propostes de futur que en les causes passades. Des del Bloc per Felanitx entenem que el poble té remei i que l’acció planificada és el camí, no la passivitat ni els braços caiguts.El cor de la gestió política dels propers anys és la recuperació del centre del nucli de Felanitx en tota les seves dimensions (urbanística, comercial, cultural, social, etc.) i la recerca d’una recuperació anímica del municipi. Sense caure en orgulls malsans, ens fa molta falta tornar-nos a sentir a gust amb Felanitx i revertir el rumb de decadència dels darrers 30 anys. Per aconseguir-ho, hem de mirar enfora i treballar coses concretes: és imprescindible aprovar les Normes Subsidiàries i comptar amb un pla de rehabilitació integral del centre per no deixar perdre més línies d’ajudes a la reforma de barris i centres històrics. Per aconseguir-ho, l’Ajuntament s’ha de posar al davant (amb molta energia!) de les iniciatives per aconseguir que els grans temes pendents (es Castell, Sindicat, Hospici, la façana marítima de Portocolom, etc.) es resolguin favorablement als interessos públics, sabent que el finançament no pot recaure sempre sobre el pressupost municipal. El govern de l’estat, el govern de les Illes Balears i el Consell Insular sempre miren cap als mateixos pobles i Felanitx no està entre els elegits. L’Ajuntament ha de fer-se notar i ha de fer notar Felanitx davant les altres administracions.
Tot plegat requereix una xarxa social que ho sustenti, una xarxa avui per avui descosida. Els canvis demanen una societat més formada (educació), en permanent adaptació a la multiculturalitat, estructurada transversalment (no sols segons la procedència, l’idioma o la ideologia política) i amb objectius locals compartits. Aquesta dimensió política oblidada, que no consisteix a fer obra, que no es treu a concurs i que no inaugura edificis demana tanta atenció com la política d’infraestructures. I es pot fer sense grans dotacions pressupostàries.
Per resumir, diguem-ho com els joves: Felanitx necessita un nou hardware i un nou software, un nou maquinari i un nou programari.

 

3 Conclusió

 

Els futurs regidors i les futures regidores del Bloc tendran com a referents d’actuació

  • l’economia del poble i la de l’Ajuntament,
  • els grans objectius assenyalats en aquest escrit i
  • els objectius que es fixen en els dos documents de compromisos que acompanyen aquestes consideracions.
Tot plegat no és programa que ho abarqui tot com si els candidats ho sabessin tot, però es marca un camí i un perfil ideològic. Es marquen objectius que obliguen a fer política en el bon sentit de la paraula. Són propostes obertes, que conviden el lector a estar-hi d’acord i en desacord. Es fictici i arrogant presentar un programa tancat i inqüestionable.
El Bloc per Felanitx no està sotmès a cap estructura política superior, actua amb independència local i presenta una proposta política a partir de la realitat de Felanitx. Això no significa que no es miri més enllà de les fronteres de Felanitx. Hi ha plena consciència d’on ens situa ideològicament aquesta proposta. Endavant.