Arxiu de la categoria: General

PROPOSTES

Fa unes setmanes el Bloc per Felanitx va anunciar que Joan Xamena tornarà a encapçalar la candidatura a les eleccions locals del maig del 2019. Falta més de mig any per a les eleccions i el sentit d’aquest anunci no és altre que el de començar a treballar en unes propostes que donin continuïtat a la feina feta i sobretot que posin damunt la taula tota la que està per fer, per definició inacabable.

Per això, abans de procedir a la redacció d’un programa electoral a partir d’aportacions internes, el Bloc ha convocat una sèrie d’actes públics a tots els nuclis del municipi a fi de recollir les idees i inquietuds d’aquelles persones que hagin tengut a bé assistir-hi. En el Bloc ens hem auto-imposat el deure de passar comptes amb la ciutadania i de demanar propostes fora del període electoral, quan els programes dels partits encara no estan redactats. Per endavant ja sabem que l’assistència a actes de partit sol ser escassa, però creim que és la nostra obligació parlar amb la gent fora del temps electoral i fora del dia a dia de la gestió municipal. Gràcies als i les assistents per les seves aportacions. A vegades, els debats en format petit són molt fructífers.

L’experiència de governar trastoca l’ordre de prioritats i aporta una visió diferent del municipi. En certa manera, es podria comparar a l’abans i el després de tenir fills a l’àmbit privat. La lliçó més important que s’ha d’aprendre és la de manejar la maquinària municipal fent-li fer el que et proposes combinant de la manera més eficient possible els múltiples factors en joc: capacitat pressupostària, capacitat tècnica i administrativa, capacitat política, intervenció d’altres administracions, exigències legals de tramitació, urgències, necessitats històriques, imprevists, crítica ciutadana i de l’oposició, etc. Dit d’una altra manera, la gestió política seria la navegació entre debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats per assolir uns objectius polítics. Donades les circumstàncies, molt millor si els objectius estan ben fixats per fixar el rumb.

Es poden fer arribar propostes al Bloc per Felanitx al correu electrònic blocperfelanitx@gmail.com o directament als membres de l’equip del Bloc.

SANT AGUSTÍ 2018

Quan les verbenes eres de pagament, el debat polític sobre les festes se centrava en si les verbenes eren millors o pitjors, és a dir, si hi havia anat molta gent o poca. I a continuació es debatia el resultat econòmic.

El Bloc per Felanitx es va posar al capdavant d’una reivindicació per aconseguir unes verbenes més populars, és a dir, gratuïtes (o majoritàriament gratuïtes) tota vegada que el model de verbenes de pagament amb un cartell de primer nivell anava naufragant any a any. Tant l’any passat com enguany, el regidor de Festes Pere Cler, ha optat per quatre verbenes gratuïtes, una pamboliada-verbena dirigida a la tercera edat i una verbena-concert de pagament. El resultat és molt satisfactori: el concert no ha costat un euro a l’Ajuntament i l’afluència de públic a les verbenes ha estat molt bona. També ha estat un encert l’elecció de grups de diferents tendències musicals, per tal d’arribar a un públic més variat.

El PP diu que en aquesta legislatura les verbenes segueixen el patró que ells varen marcar, que no hi ha hagut canvis. També varen vaticinar que l’assistència seria baixa. La resposta és senzilla: el PP va anar introduint verbenes gratuïtes perquè el Bloc, llavors a l’oposició, li marcava el camí del canvi cap a festes més populars. I l’assistència a les verbenes del 2018, com en el 2017 i en el 2016, ha estat molt bona: basta veure les imatges del parc enguany i recordar algunes verbenes de l’època PP.

La taca negra de les festes és l’horabaixa del dia de Sant Agustí. L’ambient de botellot a tota una sèrie d’indrets de Felanitx convida els incívics professionals i els incívics ocasionals de gatera a embrutar i a fer altres malifetes que posen la festa en entredit. Al principi, les festes-concert que organitzen al carrer una sèrie de bars varen omplir l’horabaixa de festa i varen canviar l’aire del dia de Sant Agustí, però en aquests darrers anys tenen un efecte crida tan desmesurat que s’ha de posar damunt la taula no autoritzar-les. Bona part de les persones que venen a beure alcohol a Felanitx, ni tan sols s’acosten a aquestes festes (i molt manco a la verbena), beuen al cotxe aparcat a una forana, però les festes al carrer els serveixen de cobertura.

Les mesures que ha adoptat l’Ajuntament per minimitzar la part negativa de la festa s’han vist desbordades. Si bé els mitjans de comunicació i les xarxes socials han exagerat els incidents i les estadístiques, el resultat global és un horabaixa inacceptable. De cara al 2019, si el Bloc té responsabilitats de govern, el plantejament serà d’un horabaixa més tranquil, sense festes multitudinàries que atreguin els visitants de fora poble.

El conjunt de les festes de Sant Agustí 2018 ha resultat exitós, no hi ha dubte, però l’horabaixa de dia 28 ha de ser radicalment diferent. Hi farem feina.

LLICÈNCIES D’OBRA

Fa dues setmanes, un diari publicava que segons el Col·legi d’Arquitectes Felanitx seria el municipi que més temps es torba a concedir una llicència d’obra major. Deia el titular que passen 42 mesos entre la sol·licitud i la llicència. Si això fos cert, significaria que ara l’Ajuntament dona les llicències demanades al febrer del 2015. Aprofitant el titular, el PP va emetre un comunicat dient que l’actual equip de govern paralitza l’economia local i anunciant l’apocalipsi.

Com bé saben les persones que han demanat una llicència d’obra major amb posterioritat a febrer del 2015 i que ja tenen la llicència, el titular periodístic no s’ajusta a la realitat. Una senzilla observació del nostre entorn ens diu que arquitectes, constructors i empreses associades tenen feina a les totes i que no es tracta d’un sector econòmic paralitzat. Més preocupació desperta el comerç tradicional de Felanitx. Sembla que la gent ha trobat els diners que no va trobar durant uns anys i des de fa un temps s’han multiplicat les sol·licituds d’obra major. L’economia -el capital- de les Illes es resisteix a la diversificació, més aviat incideix en el binomi construcció-turisme.
No hi ha dubte que la majoria d’ajuntaments necessiten massa temps per atorgar les llicències d’obra, cosa que lesiona els drets dels professionals del sector i dels particulars promotors de l’obra. Felanitx, sense arribar als extrems d’altres municipis, no és una excepció i en aquests moments s’informen sol·licituds de novembre del 2017, però no de 42 mesos enrere.

Molt majoritàriament, les llicències d’obra major que es demanen a Felanitx són per construir un habitatge d’alt nivell dins sòl rústic, per tant necessiten informe favorable del Consell. El departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Felanitx té sol·licituds d’obra major no resoltes de fa, posem, 7 anys. Expedients no resolts per mil motius: perquè l’interessat ha canviat d’opinió i no ha continuat la tramitació, perquè no ha subsanat les deficiències, perquè hi ha un procés judicial en marxa, perquè falta una autorització d’un altre organisme (Costes, Consell,…), etc.

Si contractar més professionals qualificats per fer els informes urbanístics fos fàcil, ja estaria fet. No hi ha gaire mercat, la contractació pública és complicadíssima i restrictiva (llei Montoro) i amb els sous que paga l’Ajuntament ja frega l’impossible, sense oblidar que té mala premsa. Quin arquitecte amb coneixements urbanístics, és a dir, que pugui informar amb solvència llicències d’obra, deixarà el seu despatx per ocupar una plaça amb menors ingressos? Contractar un tècnic sense experiència és molt arriscat, l’actual onada de sol·licituds es pot acabar a qualsevol moment, el procés de contractació és llarg i mentre dura roba temps per treure llicències als tècnics actuals, etc.

En fi, un conjunt de factors que fa difícil prendre decisions.
S’entén el malestar dels professionals de la construcció i dels promotors, però fa rialles i plorera al mateix temps que el PP, el partit que vol més sector privat i menys administració, demani més funcionaris i acusi l’equip de govern que més inversió pública ha propiciat a Felanitx d’aturar l’economia municipal.

AIGUA DE SA PUNTA: ACABAR LA FEINA

Està previst que la Plenària de dilluns aprovi l’ampliació de la concessió d’Edamsa de proveïment d’aigua a Portocolom per afegir-hi sa Punta. En aquests moments, l’Ajuntament compra l’aigua potable a Edamsa i la distribueix (i la cobra) als habitatges de sa Punta, cosa que no té gaire sentit. Quan acabin els tràmits, sa Punta serà com la resta de Portocolom.

Recordem que al 2013, l’empresa Rodaro va comunicar a l’Ajuntament que deixava de subministrar aigua a sa Punta. L’Ajuntament del PP va haver de tirar una canonada d’urgència i connectar a Edamsa. Com que aquesta empresa no va voler afegir sa Punta a la seva concessió pel mal estat del depòsit i de la xarxa, l’Ajuntament no va tenir més opció que fer-se càrrec de sa Punta i com a mal menor comprar l’aigua a Edamsa. L’Ajuntament no té pous propis a la zona i a base de camionades hauria estat pitjor. El contracte amb Edamsa per un any improrrogable (textualment) ha continuat en precari i estava previst que acabàs amb una “gestió indirecta del servei”.

L’equip de govern del PP va deixar la feina a mitges, sense oblidar que va ser molt benèvol amb Rodaro. Se’n varen anar, varen deixar un depòsit en mal estat i una xarxa que perdia aigua a les totes. L’equip de govern actual va dedicar una important subvenció del Consell a arreglar depòsit i xarxa (ara presenta un bon estat i no perd aigua) i decideix corregir aquesta situació clarament temporal, irregular i ineficient, de comprar aigua a Edamsa i vendre-la als habitatges de sa Punta de l’única manera possible en aquestes altures: ampliant la concessió d’Edamsa. Tal com diu el contracte signat per Biel Tauler.
També a la legislatura passada, l’equip de govern del PP va signar un conveni amb Edamsa per dur aigua a Portocolom mitjançant una canonada des d’uns pous més allunyats de la mar. L’actual equip de govern va accelerar els tràmits i a l’estiu del 2016 l’aigua de Portocolom va millorar notablement.

Ironies de la política. El PP va prendre decisions polítiques importants a la passada legislatura sobre l’aigua de Portocolom: mantenir la concessió d’Edamsa i reforçar-la amb un conveni (quan l’aigua era molt salada) que suposava un augment de preu, deixar partir Rodaro i comprar aigua a Edamsa per proveir sa Punta. L’equip de govern actual gestiona aquestes decisions (val més assumir les conseqüències d’aquestes decisions que tornar a la casella de partida) per responsabilitat, sentit comú i, és clar, falta d’alternatives senzilles i ara el PP acusa l’equip del pacte, sobretot el Bloc, de beneficiar Edamsa per ampliar la concessió afegint sa Punta, una zona que ara té xarxa nova i que per tant no tendrà grans despeses de manteniment. Això és fer oposició perquè sí i per les dificultats d’admetre que el PP no va acabar la feina i que l’actual equip de govern ha fet la seva feina i l’ha feta bé.

Xerrem clar: el pacte va dur aigua potable a Portocolom en el 2016 així com ho va decidir el PP en el 2013. El pacte ha arreglat el sistema d’aigua de sa Punta fent un bon ús d’una subvenció del Consell. I ara dona estabilitat a la solució temporal que va adoptar el PP quan Rodaro va partir: l’aigua de sa Punta serà la mateixa i els habitatges de sa Punta no tendran cap tracte especial respecte a la resta de Portocolom, excepte que hauran passat de tenir la pitjor xarxa d’aigua del municipi a la tenir la millor. Pròxim repte: el clavegueram.

CLOSOS I ECOTAXA

A principis d’agost, la consellera de Cultura i Esports, Fanny Tur, presentarà un ambiciós projecte dels Closos de can Gaià al fons de l’impost de turisme sostenible o ecotaxa. Aquest projecte s’enfila fins al 1.150.000 euros i inclou tres accions: la compra dels terrenys del jaciment que encara queden en mans privades, la construcció de tres mòduls per a activitats divulgatives, museístiques i de suport a les excavacions i finalment la construcció d’una naveta.

Els 110 milions d’euros que el Govern de les Illes Balears té previst destinar enguany a inversions procedents de la recaptació de l’ecotaxa tenen entre les prioritats la recuperació de patrimoni cultural. Per això, la consellera Fanny Tur, de Més, va veure amb bons ulls la proposta de l’Ajuntament de Felanitx i dels arqueòlegs dels Closos i va decidir que seria la proposta estrella del seu departament davant la comissió que assigna els fons de l’ecotaxa.

L’Ajuntament de Felanitx és el destinatari final de la subvenció. Per tant, serà l’administració encarregada de dur endavant la compra de terrenys i la licitació de les obres, un cop s’aprovi el projecte. Una vegada més, l’equip de govern fa un esforç important per atreure finançament supramunicipal per inversions a Felanitx.

El projecte Closos ha anat agafant força durant dues dècades. L’empenta inicial i la constància d’un grup d’arqueòlegs, el suport de la UIB i dels successius governs municipals, el suport dels hotelers de Portocolom, la creació i les activitats de l’Associació d’Amics dels Closos, etc. han cimentat aquesta iniciativa. Els que hi han deixat hores i hores de feina es mereixen que vagi endavant.

Aquesta actuació als Closos reuneix tots els ingredients que donen sentit a l’ecotaxa: protecció del patrimoni cultural amb ingressos procedents de l’activitat econòmica principal de les Illes que alhora es converteix en reclam per a un tipus de visitant que sigui menys un turista i més un viatger, sense deixar de banda les múltiples possibilitats que té per a residents (educatives, econòmiques, etc).

DEDINS I DEFORA

Una de les fixacions del PP quan critica l’equip de govern és parlar d’externalitzacions. Diu que s’externalitzen serveis i que el Bloc contravé els principis de l’esquerra. El servei que es dona a la ciutadania no mereix cap comentari per part de l’oposició. El problema estaria en l’externalització, en el suposat pas de gestió pública a gestió privada.

El PP maneja un diccionari equivocat i no té clara la diferència entre dedins i defora. Haurien d’estudiar un poc més i canviar de diccionari. Externalitzar un servei voldria dir que passa d’oferir-se amb personal de l’Ajuntament a oferir-se a través d’una empresa privada, cosa que no ha passat en cap dels exemples que citen habitualment. Repassem-los.
Enllumenat públic. No hi ha res en la gestió de l’enllumenat públic del municipi que hagi passat de públic a privat. Res. L’Ajuntament de Felanitx comprava i compra l’electricitat a una empresa privada. En temps del PP, les reparacions i la vigilància o no es feien o s’encarregaven a empreses privades. Ara, tots els quadres elèctrics estan en ordre, s’estalvien vats i euros i les reparacions són immediates. L’administració pública comana les feines a l’empresa privada i no deixa de fer res. L’únic electricista de l’Ajuntament segueix plenament ocupat en els edificis públics i no dona a l’abast.
Poliesportiu Guillem Timoner. El PP va treure a concurs la gestió de les instal·lacions esportives de Sa Mola. Des de fa molts anys és una empresa privada contractada per l’Ajuntament qui s’encarrega de la gestió. Ara s’ha fet igual, en el 2016 i en el 2018. A mesura que l’experiència acumulada a l’Ajuntament ensenya coses, s’ajusten les condicions i es fan retocs. Però una vegada més no hi ha res que passi de gestió pública a gestió privada. No hi ha externalització. No hi ha res que passi de públic a privat.

La neteja i la recollida selectiva. En temps del PP, la neteja del municipi era tasca de la brigada amb l’afegit de la contractació puntual d’alguna empresa privada o d’una entitat social. I era clarament insuficient. I de la recollida selectiva se’n cuidava el Consell (a través d’una empresa, és clar, no amb personal propi), no l’Ajuntament. En aquesta legislatura, s’ha considerat que els mitjans de neteja no eren suficients i Felanitx ha hagut d’assumir la recollida selectiva, dues millores impossibles d’oferir contractant nous empleats públics, per la qual cosa s’ha licitat i es du a terme mitjançant una empresa contractada. Una vegada més no hi ha res que hagi passat de la gestió pública a la privada, això sí, s’ha afegit més capacitat de gestió: més neteja i recollida selectiva. La brigada segueix netejant, però ara hi ha més personal dedicat a neteja.

Per cert, en tots els casos citats, sempre s’ha adjudicat el contracte a l’oferta més econòmica per a l’Ajuntament, és a dir, per als interessos de la gent de Felanitx.

La deixalleria. Un servei no adjudicat, ja que el concurs ha quedat desert. Les empreses candidates del sector residus no han vist clar el seu guany econòmic en la proposta de l’Ajuntament. Es veu que hem estat massa estrictes en la defensa dels diners públics. Sigui com sigui, en aquests moments i en legislatures passades, totes les fraccions de residus que idealment es gestionarien a través d’una deixalleria es gestionen (de manera clarament millorable) a través de contractes amb empreses privades, no amb personal propi de l’Ajuntament. Amb una deixalleria en funcionament, no hi hauria res que passàs de l’àmbit públic al privat. Milloraria la gestió, és clar, però no s’externalitzaria cap servei que no faci anys que ja està en mans privades.

En resum, s’han millorat serveis del municipi d’acord amb les regles del joc, les regidories del Bloc hi han intervengut decididament i no s’ha deixat en mans privades cap àrea de gestió que estàs en mans públiques. Hi ha programes infantils que expliquen la diferència entre dedins i defora. Convé que el PP els miri.

CANVI DE BATLE

El pacte de govern signat al juny del 2015 entre el Bloc per Felanitx, el PSOE i el PI acordava que Joan Xamena seria de batle de Felanitx els tres primers anys de legislatura i que al juny del 2018 assumiria la batlia Jaume Monserrat del PI. Com no podia ser d’una altra manera, els regidors i la regidora del Bloc votaran aquest dissabte el nou batle, donant compliment als acords signats.

Tots els que varen augurar que el pacte seria una olla de grills i que duraria dos dies, ja hauria de fer estona que han rectificat. Segurament no ho han fet, perquè aquesta casta de profetes no solen reconèixer mai que s’han equivocat. Certament, en política no es pot dir res, Mariano, però vist des de l’interior el pacte té el mateix aspecte que des de l’exterior: es completarà la legislatura sense més ensurts que els propis de la gestió. I amb el mateix nivell de feina i de coordinació.

En el Bloc sentim i assumim la responsabilitat de ser el grup majoritari de l’equip de govern i el que va començar la legislatura amb menys inexperiència. Aquest paper central de màxima implicació tant en el dia a dia com en la gestió més política no canviarà. Es clar que hi haurà una nova distribució de funcions i el tarannà del nou batle generarà noves maneres de fer en tots els àmbits, però la petjada del Bloc en el conjunt de la iniciativa política municipal seguirà forta i decisiva.

El Bloc donarà suport al nou batle amb el mateix nivell de compromís, dedicació i lleialtat que en els primers tres anys de la legislatura. El Bloc seguirà aportant vocació de servei públic, màxima cura dels recursos de tots, la decisió d’abordar frontalment els grans temes que té plantejats el municipi i posicionaments progressistes. Amb el nou batle i amb el conjunt de l’equip de govern seguirem fent feina, de vegades amb més encert i de vegades amb menys, per un Felanitx millor. Sona un poc ingenu, però aquesta és l’actitud correcta en política.

L’HOSPICI: UN PROJECTE ESTRATÈGIC

S’inaugura l’Hospici. No és una meta, sinó el quilòmetre zero d’un llarg camí. Primer, a curt termini, un centre de dia i un centre de nit, però l’antic Hospici ha de ser la base de l’atenció a la dependència de Felanitx i comarca amb criteris moderns. Aquesta és la visió del Bloc per Felanitx, per això lluitam i lluitarem.

De moment, una aportació d’un milió d’euros del Consorci de Recursos Sociosanitaris, amb la consellera del govern Fina Santiago i la consellera Margalida Puigserver del Consell al davant (ambdues de Més), i una aportació de l’Ajuntament de Felanitx de 670.000 euros, fan possible que dins el 2018 el centre de dia i el centre de nit siguin una realitat. Una vegada fetes les obres, es tracta d’accelerar l’entrada en servei. L’Ajuntament i l’IMAS ja hi fan feina a les totes.

Però el Bloc per Felanitx aspira a un servei d’atenció a la dependència molt més ambiciós i complet en un futur no gaire llunyà: des de l’ampliació de places o un servei de menjador fins a pisos tutelats a la part del darrera de l’edifici, passant per la ubicació a l’Hospici dels serveis d’atenció domiciliària municipal i insular o d’altres funcions. Un autèntic centre neuràlgic de l’atenció a la dependència, ubicat al centre de Felanitx a un edifici emblemàtic.

El centre de dia i el centre de nit només ocupen la planta baixa i la primera planta de la part de davant de l’edifici. Queda disponible la segona planta, la tercera, les golfes i tota la part posterior de l’edifici. El futur demana una visió integral de l’atenció a la dependència, que arribi a tots els col·lectius, no sols a les persones majors. Diversitat de persones ateses i diversitat de serveis assistencials. Les possibilitats del conjunt del recinte són amplíssimes. Des del Bloc per Felanitx convidam tothom (partits, entitats socials i ciutadania en general, sense oblidar els que el varen tancar) a compartir aquest objectiu estratègic de cara al futur.

En aquest sentit, agafa rellevància la reforma del carrer del Pou de la Vila i l’adaptació de les portasses de l’Hospici com a aparcament públic.

Avui, celebrem aquesta fita i reconeguem la feina feta pel batle Joan Xamena, la regidora de Serveis Socials Isabel Montero i el regidor d’Hisenda i Contractació Pere Mestre. Demà, demanem-los una ràpida entrada en servei i feina en direcció als objectius exposats.

AIGUA DE SA PUNTA

Una carta al director sobre l’aigua de sa Punta demana transparència als regidors del Bloc. Potser hi hagi més lectors desinformats sobre aquest assumpte i val la pena aprofitar l’avinentesa.

A la legislatura passada, l’equip de govern del PP va prendre dues decisions polítiques importants de les quals ara s’han de gestionar les conseqüències: la primera, quan l’empresa Rodaro va anunciar que no podia seguir subministrant aigua a sa Punta, l’Ajuntament li comunica que no poden deixar de subministrar aigua unilateralment i que s’hauran d’atendre a les conseqüències legals. Però poc després, l’Ajuntament s’avé a quedar-se les instal·lacions i a posar-se a subministrar aigua a sa Punta. No hi ha constància documental de les converses que separen un document de l’altre. A continuació l’equip de govern del PP va decidir que l’Ajuntament compraria aigua a Edamsa per cobrir el servei obligatori d’aigua a sa Punta (ja que l’Ajuntament no té pous en tot Portocolom) tirant un tub de sa Capella fins al depòsit de sa Punta.

Efectivament, l’Ajuntament compra aigua a Edamsa. Ja en comprava per l’escola, el centre cívic, el pavelló Toni Peña, etc. i des del 2013 també en compra per no deixar els veïns de sa Punta sense un servei que els ajuntaments estan obligats a donar. La Plenària de dia 12 de desembre de 2013 va fixar les tarifes d’aigua potable per al nucli de Felanitx i unes de lleugerament diferents per a sa Punta. Efectivament, l’Ajuntament no regala l’aigua als immobles de sa Punta. Els cobra l’aigua al preu establert per Plenària i publicat al BOIB.

A Cas Concos i a S’Horta, l’Ajuntament també compra aigua als proveïdors privats per al camp de futbol, l’escola, el centre cívic, etc.
Des del 2013, l’Ajuntament s’ha fet càrrec de les despeses de manteniment del depòsit, de les bombes, del control de qualitat i altres. I quan va sortir la possibilitat de renovar tota la xarxa de sa Punta mitjançant una subvenció del Consell Insular, vist el pèssim estat en què es trobava, aleshores es va dur endavant el projecte. Els costos de manteniment han baixat gràcies a aquesta inversió, si bé ara cal fer una reparació important a la connexió amb el carrer Ancora ja que es produeix una important pèrdua diària de metres cúbics.

En resum, l’Ajuntament compra l’aigua a Edamsa, gestiona la xarxa i el depòsit de sa Punta i aplica l’ordenança municipal d’aigua. Sense comptar la forta inversió feta amb la subvenció del Consell Insular, el balanç econòmic 2013-2017 entre despeses per tema d’aigua a sa Punta i el que es cobra als usuaris és equilibrat i conforme a les ordenances municipals.

La segona decisió política important del PP a la passada legislatura va ser acordar amb Edamsa, concessionari d’aigua de la resta de Portocolom i Cala Ferrera, que aquesta empresa faria una inversió per fer arribar aigua bona a Portocolom a canvi d’una pujada de tarifes. Això és el que va passar en el 2016, dins aquesta legislatura. El batle Xamena i alguns regidors varen fer moltíssima feina per aconseguir que l’estiu del 2016 no fos un altre estiu amb l’aigua salada del passat. Molta feina de gestió a partir d’una decisió política d’uns altres.
Vistes aquestes dues importants decisions de la passada legislatura, el més lògic seria que la concessió d’Edamsa assumís també la zona de sa Punta i així tots els usuaris de Portocolom rebrien el mateix servei i les mateixes factures d’aigua. No serà fàcil que l’Ajuntament de Felanitx pugui comptar amb pous propis a Portocolom i proveir aigua potable als usuaris.

ARREGLAR CARRERS

Són molts els carrers dels diferents nuclis del terme que necessiten millores en la pavimentació, des de tapar alguns clots o arreglar les voravies fins a obres més serioses que impliquen aixecar el carrer i substituir canonades i altres serveis. El pressupost municipal no serà mai suficient per tenir tots els carrers en perfectes condicions. I tampoc no seria fàcil arribar a un consens sobre quins carrers és més urgent arreglar ni sobre la intervenció que s’hi ha de fer. Cal establir uns criteris objectius per prioritzar les intervencions: estat de paviment i infraestructures, volum de trànsit que suporta la via, nova mobilitat, temps transcorregut des de la darrera reforma, opinió de tècnics, informacions de veïns, etc.

Així com en el 2017 es varen fer una sèrie d’intervencions importants a carrers de Portocolom, en el 2018 s’estan realitzant obres a diversos carrers de Felanitx. Enllestit el Juevert, en aquestes setmanes la regidoria d’Urbanisme amb la col·laboració d’altres regidories i batles pedanis realitza obres de millora al Socors, Santa Catalina Tomàs, Jaume I, Pelat, Cifre, Cotoner-Bellpuig i la via de cintura entre les rotondes de l’Avinguda Argentina i la de la carretera de Porreres. I una mica més endavant serà el torn dels carrers Castellet, Badaluc, Pizà, Pare Catany i Reus.

Les obres tenen un abast diferent segons les circumstàncies i les possibilitats econòmiques, especialment quan hi ha aportacions del Govern o del Consell en forma de subvencions. L’equip de govern procura sempre tenir projectes preparats per al cas que Govern o Consell treguin una línia d’ajudes per a reformes de vies urbanes.
De les anomenades, les obres més ambicioses són les de la via de cintura i les dels carrers del Castellet. En el cas de la via de cintura i amb una subvenció del Consell de Mallorca, es tracta d’arreglar les voravies, fixar els aparcaments, marcar amb arbres un carril bici que uneixi el de la via Argentina amb el del passeig Ramon Llull, convertir en rotondes els triangles de la part alta i arreglar el paviment. Vianants i ciclistes seran els grans beneficiats, però també el trànsit que recorre la via.

En el cas dels carrers de davant l’Ajuntament i amb una subvenció de la Conselleria de Turisme, les obres deixaran els carrers empedrats, arreglaran les canonades i enterraran el cablejat que travessa els carrers de part a part. Es tracta de fer aquests carrers més atractius per a residents, propietaris i potencials veïns. De cara al futur, està previst que el pas i aparcament de vehicles en aquests carrers quedi limitat als veïns.

Val la pena esmentar algunes actuacions imminents més, amb la col·laboració d’altres regidories i batles pedanis: a Felanitx, el soterrament dels cables de la part interior de la plaça de Sa Font. A Portocolom, el reforç del mur de pedra de la costa de davant Cala Marçal (el qual s’ha anat deteriorant per les pluges i el pas del temps) i una modificació de la pastera central davant els Jardins del Reis per facilitar el gir de vehicles grossos. I també, la conversió a rampa dels escalons que donen accés a la voravia al costat de l’antic bar Tamarells des de les barraques d’en Cordellina. A Cala Ferrera, s’uniran amb un carril bici i altres millores la partió amb Cala d’Or, l’entrada de Cala Ferrera i el camí de cala Mitjana.

Per altra part, dins el 2018, està previst licitar i executar el camí per a vianants que ha d’anar en paral·lel a la carretera del Far entre el Riuetó i el Babo.

Tot plegat una inversió de prop d’un milió i mig d’euros.