Arxiu de la categoria: Economia

Les balances fiscals

L’anunci del Ministre Montoro de no publicar les balances fiscals que s’havia compromès a publicar, perquè troba que això pot donar ales als independentistes és més revelador que la mateixa publicació en si. Per acabar-ho d’adobar, han agafat un funcionari de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC, per intentar donar la volta a la truita, ja que així no es veu la part socarrimada i fer-nos creure que és la més bona del món. Les dades no els han agradat perquè el mètode internacionalment acceptat per a una gran majoria d’experts acadèmics com el més fiable, neutral i objectiu per a calcular les balances fiscals, que és el mètode del flux monetari torna a revelar, ja no un dèficit fiscal, sinó un vertader saqueig dels països catalans, sobretot de les nostres illes. Com pot ser que encara tenguin aquests aires d’arrogància i de supèrbia com per a desacreditar la majoria d’autoritats i experts en la matèria, no només nacionals sinó també internacionals?

El mètode del flux monetari calcula la diferència entre els recursos fiscals generats a un territori i que se’n porta l’Estat i el que retorna l’Estat a aquest territori en concepte d’inversions, d’infraestructures, de serveis públics. Les primeres i crec que úniques balances fiscals que va publicar el govern espanyol, varen evidenciar un dèficit fiscal indecent de les nostres illes. Cada ciutadà de les Illes Balears, aporta més de 3000 euros anuals a l’Estat espanyol i que no retornen: és a dir, una família de quatre membres paga a l’Estat més de 12000 euros anuals, això suposa gairebé el 15% de tota la riquesa que es genera en el territori. Si això no és escandalós ja m’ho contareu!

Un mètode no tan fiable, però que podria ser acceptat per una anàlisi econòmica de la situació des d’una altra perspectiva, és el de flux del benefici, segons el qual les despeses o inversions de l’administració de l’estat no es computen com a dutes a terme en un territori concret, sinó que són inversions que es considera que beneficien proporcionalment a tots els territoris, així entenen que les despeses dels funcionaris dels Ministerios ubicats a Madrid, del Palau de la Zarzuela, del Museo del Prado, del Instituto Cervantes, de la promoció de les curses de braus, de les despeses militars com els salaris dels militars, els edificis de l’exèrcit o els vuitanta caçabombarders que va comprar el Ministerio de Defensa l’any passat, les ambaixades.., entre tantes altres despeses, beneficien proporcionalment a tots els territoris, encara que no s’hi hagin materialitzat. Hem de tenir en compte que ni amb un mètode ni amb l’altre es comptabilitzen com ingressos aportats per un territori, els generats en aquest territori per empreses públiques, semipúbliques o concessionàries de la gestió de serveis o obres públiques amb seus a un altre territori, com seria el cas d’AENA, Obres de Ports, Red Eléctrica, peatges o extracció de petroli si- Déu no ho vulgui- arriben a fer les prospeccions a les nostres costes i en trobassin. Això no obstant, seguint el càlcul de les balances fiscals amb el mètode del flux càrrega-benefici, se segueix evidenciant que les Illes Balears pateixen un elevadíssim dèficit fiscal amb l’Estat del 8,23% del PIB balear.

Com que cap d’aquests mètodes no els serveix, ara se’n volen inventar un altre. Encara haurem de donar les gràcies!!!

Perquè és més objectiu el mètode del flux monetari?, primer, perquè és molt més fàcil de calcular i impossibilita els errors de càlcul: surt tant i entra tant. Segon, perquè no es poden computar com a beneficis les despeses de l’Estat no realitzades en el territori, per la senzilla raó que si el govern territorial disposàs d’aquests recursos no tendria perquè invertir-los en el mateix en que els inverteix actualment l’estat espanyol i sí que els podria invertir en el territori, fins i tot, per posar un exemple,els salaris del funcionaris de Ministeris -si es cregués convenient crear-los-, revertirien en beneficis sobre el territori, ja que aquests funcionaris consumirien la major part de les seves despeses en productes i serveis en el territori. Aquests doblers, amb una bona política fiscal i econòmica actuarien de vertaders potenciadors econòmics, la qual cosa vol dir que s’invertiria en infraestructures que millorarien la competitivitat de les empreses, en formació, en educació, investigació, en serveis socials.. i això provocaria una major confiança dels agents social, hi hauria més contractació, aquesta nova gent assalariada, consumiria més, ja que compraria a botigues, aniria a restaurants d’aquí… Això provocaria el que s’anomena un cercle virtuós, just el contrari de la situació actual en que estam dins un cercle viciós, per tant el que reportaria de benefici la supressió d’aquest dèficit fiscal, seria molt més que la quantia d’aquest dèficit en si.

Els experts calculen un creixement exponencial de més del 35% del PIB balear en només 2 anys, només mantenint els nivells actuals de pressió fiscal als ciutadans i empreses i fent una raonable política fiscal i econòmica. Hi ha per a fer un pensament, no ho trobau?

Les mitges veritats del PP

El pressupost que va aprovar el PP per enguany demostra quin és el tarannà de l’equip de govern.

Cap de les inversions que han plantejat (adquirir i esbucar una casa a Cas Concos, reparar l’edifici de l’estació etnològica, adquirir vehicles, arreglar la casa dels fossers del cementeri, adquirir uns terrenys pel camp de futbol del Torrentó, folrar columnes del mercat i, com no, asfaltar carrers) fomentaran ni crearan llocs de feina, ni ajudaran a baixar l’índex d’atur o als joves dels nostre terme. Enguany seguirem igual que l’any passat però amb un parell de carrers més asfaltats, la resta seguirà igual: Carrers bruts, hospici tancat, polígon buit, etc.

Cap mesura per reactivar la indústria i potenciar el Polígon Industrial. Nosaltres vàrem demanar la creació de naus compartides, però perquè les impulsés l’ajuntament amb preus de lloguer o venda competitius, no perquè Gestur tornés a fer negoci. Això és el model del nostre Ajuntament, donar els serveis i les inversions a empreses privades perquè les duguin a terme i a canvi els hi cedeixen la gestió perquè facin negoci. I a més generalment aquestes empreses són de fora i no de Felanitx.

Aquest és un bon exemple per intentar dur a terme l’obra de l’hospici amb fons propis i no que una empresa de fora ens faci l’obra i desprès estiguem 30 anys fermats a ells, posant els preus que vulguin i duent la gestió del centre de la manera que mes els hi convingui. Enguany l’ajuntament tornarà mes doblers als bancs que els que invertirà en el municipi. Si enlloc d’asfaltar tants carrers i camins, comprar cotxes, i tornar tants doblers als bancs els dediqués a l’hospici, en tres anys el podríem tenir pagat.

Estan obsessionats en eixugar el deute que ells mateixos varen crear, el problema és que ja no ho recorden. Ara no és el moment de reduir d’una manera tan dràstica el deute, és el moment d’invertir en la ciutadania i crear llocs de feina.

Acabem de fer un nou contracte per a la recollida i eliminació de fems i només hem pogut baixar la partida un 3%, quina classe de contracte hem fet? En què hem millorat? El servei que ens donen ara és tan meravellós que no importa abaixar el preu? Qualcú ha notat que Felanitx brilli, que quan mires a terra es vegi reflectida la teva imatge?

L’única inversió amb un poc d’entitat que plantegen és la construcció o reforma d’un nou tanatori municipal, que ja ens va bé, però el que ens preocupa és que ho facin a 50 metres d’un de privat, al qual li acaben de donar la llicència i que també s’està construint. No tenim molt clar com podran conviure un al costat de l’altra i si això farà que s’hagin de pujar les taxes del tanatori públic per no entrar en competència deslleial amb el privat.

Baixaran l’IBI un 4%, només faltaria! El problema que té el nostre regidor d’hisenda és la memòria, i ja no es recorda quan quasi varen doblar aquest impost degut a la quantitat de factures que tenien sense pagar. A més a més, la revisió cadastral es va fer quan els preus dels immobles estaven a l’alça i ara estam pagant per damunt el preu de mercat. Amb aquestes dues premisses els hi dóna per abaixar el preu de l’IBI molts cops.

Cap mesura per fomentar les energies alternatives, només una partida de mil cinc-cents euros de subvenció per la instal·lació de planells solars, a l’associació hotelera li en donen quatre mil no sabem ben bé per a què.

Per acabar d’arrodonir-ho, continuen amb la mala gestió de les compres, sense complir la llei a l’hora de fer contractes menors, licitant amb preus i amb empreses amb maneres més que dubtoses, sense tenir un inventari, etc. Però això és un mal endèmic del nostre equip de govern i ja no ho arreglarem.

Resumint, un pressupost amb una falta total i absoluta d’iniciativa política, calcat al pressupost de l’any passat. Ja podeu imaginar com canviaran les coses enguany.

Finalment vos volem informar què el Bloc tenia previst que durant la legislatura es fes un relleu de qualque regidor per tal què més gent entràs dins la dinàmica de l’Ajuntament. Per tant, des d’aquí volem donar les gràcies a la nostra regidora Carlota Socias per la seva dedicació i entrega en la seva tasca. En el seu lloc entrarà en Marc Ordinas i Llopis.

Les subvencions de l’Ajuntament

Com tothom sap l’Ajuntament de Felanitx concedeix subvencions a les entitats del poble. Sempre ha estat una llegenda negra el saber quines associacions eren que rebien aquestes subvencions i la quantitat de doblers. Idò bé, ja que el govern del PP no té el mínim interès en fer públic aquest llistat i el Bloc per Felanitx considera que és necessari una total transparència amb la despesa dels doblers públics, publicam a continuació el llista de subvencions concedides per a l’any 2013. Nosaltres no entram a valorar-les ni les criticam, solament les feim públiques. Així i tot, volem esmentar que la concessió d’aquestes ajudes estaran condicionades a la presentació de la documentació pertinent i que en aquest llistat no hi figuren les concedides a persones físiques ni les concedides directament i consignades al pressupost municipal.

CEIP Migjorn 552,20 €
CEIP Reina Sofia 858,96 €
CEIP S’Algar 1.687,26 €
Coop. d’Ensenyament es Lledoner 3.083,10 €
CEIP Inspector Joan Capó 3.256,92 €
IES Felanitx 2.561,56 €
Club Esportiu Sant Alfons 643,00 €
Club Pesca esportiva Es Mestral 844,41 €
Club Triatló Portocolom 2.100,00 €
Club Tennis Felanitx 1.326,63 €
Societat Esportiva Cas Concos 2.698,64 €
Motoclub Felanitx 1.773,98 €
Club Petanca Atl. Portocolom 1.237,05 €
Club Deportiu Felanitx 16.000,00 €
Club Esportiu s’Horta 9.490,45 €
Club Esportiu s’Horta Atlètic 5.882,60 €
Club Joan Capó – atletisme 2.349,89 €
Club Joan Capó- bàsq. federat 13,869,68 €
Judo Club Felanitx 3.523,66 €
Club de Ball Esportiu Felanitx 2.308,00 €
Club Ciclista Felanitx 1.752,94 €
APIMA C.P. “I. Joan Capó” 1.000,00 €
AMPA col·legi Reina Sofia de s’Horta 1.000,00 €
APIMA col·legi Sant Alfons 1.000,00 €
APIMA C.P. S’Algar 1.000,00 €
AMIPA Cas Concos 1.000,00 €
Associació de caçadors de s’Horta 1.273,88 €
Societat de caçadors de Felanitx 1.210,86 €
Club Son Mesquida 1.210,86 €
Associació ornitològica de Felanitx 732,48 €
Associació Es Tudó 573,24 €
Associació de la tercera edat d’es Carritxó 1.800,00 €
Associació de la gent gran de Portocolom 1.800,00 €
Associació de la tercera edat de Cas Concos 1.800,00 €
Gent major de s’Horta 1.800,00 €
Associació de mestresses de casa de Cas Concos 900,00 €
Ass. de dones d’acció social i família “Grup Marina” 900,00 €
Grup Airós 1.793,55 €
Associació Sociocultural “Es Llaüt” 2.000,00 €
Associació de veïns de s’Horta 2.000,00 €
Ass. de veïns Sant Antoni Abad d’es Carritxó 619,59 €
Federació d’associacions de veïns de Felanitx 2.000,00 €
Cavallers Joves 800,00 €
TOTAL 92.145,71 €

La contenció

Un equip de govern fa un pressupost. El fa el millor que sap o el millor que pot. Partida tal, tal quantitat i així successivament. Ho fa pensant en el que és millor per al poble, en la tradició del poble, en compromisos contrets, en el seu programa electoral, etc. Si un tema no és important o genera poca despesa, aleshores la partida és baixa. Si un tema és prioritari, la partida augmenta.

S’aprova el pressupost. Molt bé. Ara els regidors tenen un any de feina davant seu i es posen a gastar les partides corresponents a les seves àrees. Els regidors bons (eficaços i eficients), han de gastar el que està pressupostat. Si gasten de més, es parla de descontrol en la despesa. Si gasten de menys, per davall del que està pressupostat, aleshores apareix un problema de falta d’iniciativa o de falta de mitjans per executar el pressupost.

A un pressupost ben fet (excepte emergències), les partides estan repartides en funció de prioritats polítiques i de capacitat de gestió d’una àrea. Dit d’una altra manera, no tendria sentit multiplicar per 10 el pressupost d’una àrea, si no hi ha personal suficient per executar la despesa. Cal un equilibri entre recursos econòmics i mitjans per destinar-los bé.

Durant els dos darrers mesos, a l’Ajuntament de Felanitx, l’equip de govern del PP braveja d’haver deixat remanent a moltes partides del 2012 i diu que es deu a un objectiu polític anomenat “contenció de la despesa”. El fet que hagin quedat diners a moltes partides, diuen, ha estat intencionat.

Si a la gent li quedassin rialles, riuríem.

Això que ara bategen en positiu, contenció de la despesa, és una altra cosa: o el pressupost estava mal fet i hi havia partides massa elevades o els regidors no han fet la seva feina i han deixat sense gastar uns diners que, com a mínim segons la política del que havia fet el pressupost (ells mateixos, el PP), eren molt necessaris per millorar el poble. Si no eren necessaris, no s’havien de posar a la partida X i s’havien d’haver posat a una altra. I si eren necessaris, aleshores s’havien de gastar en allò que estava pressupostat. El PP anomena contenció de la despesa a no fer la feina, a no fer política.

Si a la gent li quedassin rialles, tornaríem a riure.

Faci el lector una mirada al poble i analitzi si es tracta d’un poble on no invertir diners públics és millor que invertir-los. Contenció de la improductivitat política i de l’entabanament, això és el que hem de menester! No és el mateix contenir la diarrea (anys de despesa desfermada model Catalina Soler) que senzillament no anar del cos.