Arxiu de l'autor: Bloc per Felanitx

PLATGES I PP

El PP de Felanitx considera que el Bloc és el partit a batre a les properes eleccions locals. Focalitza en el Bloc totes les seves crítiques a l’equip de govern, evitant sobretot les crítiques al PI. En el fons és un elogi que ens considerin la columna vertebral de l’acció de govern d’aquesta legislatura.

S’atreveix el PP a criticar l’equip de govern per la licitació ara en marxa dels xibius de les platges del terme municipal. Deuen anar molt desesperats per fer oposició, ja que el tema platges és, per al PP, un ganivet que té dos talls. Recordem que les dues licitacions duites a terme durant els 12 anys de majoria absoluta conservadora han acabat al jutjat, la primera amb l’Ajuntament (és a dir, tots els felanitxers) condemnat a pagar una indemnització de 240.000 euros i la segona encara per resoldre, però amb una llosa sobre el cap de Juan Ramon Vidal i del portaveu municipal del PP Gabriel Tauler.

Segons el PP, l’equip de govern treu la licitació damunt festes i no hi ha temps per presentar ofertes. Hi ha hagut una bona partida de licitadors que han tengut temps de presentar ofertes, malgrat tot. Per cert, com que la licitació és electrònica, sense sobres que van i venen, el PP s’hi troba fora de joc.

Ara se seguiran els tràmits administratius pertinents d’acord amb el procediment legal de contractació amb l’objectiu que tot estigui degudament adjudicat abans de la temporada turística del 2019. Normal. El renou de tambors del PP és això, renou.

Segons el PP, el plec de condicions que ha presentat l’Ajuntament és molt semblant al de la seva darrera licitació. No el deuen haver llegit: en primer lloc, les autoritzacions de la Demarcació de Costes han canviat notablement, de manera que les concessions s’han d’ajustar a les noves normes. I en segon lloc, les condicions d’explotació de les platges són més estrictes pel que fa a superfície ocupada i pel que fa al règim sancionador, més aplicable i amb sancions més elevades en cas d’incompliment, sense oblidar aspectes de neteja i gestió de residus.

Què vol el Bloc en qüestió de platges? Un concurs net, impecable, en el qual els criteris tècnics determinin quina és la millor oferta per a cada platja. I unes platges ben cuidades, amb un bon servei que s’ajusti a les condicions fixades a l’autorització de costes. I si no s’hi ajusta, aleshores que hi hagi mecanismes clars per sancionar els incompliments amb penalitzacions que pagui la pena posar. Tan senzill però tan enfora dels objectius del PP, dels quals encara fa la mala olor per la Sala.

SALUT PRESSUPOSTÀRIA

La Plenària de dilluns passat va aprovar el Pressupost municipal de l’any 2019, el darrer de la legislatura, el qual s’enfila fins als 18,6 milions d’euros, lleugerament més alt que el del 2018. Es tracta del primer pressupost en molts anys que no ha de tornar doblers als bancs ni pagar interessos. Ha costat un gran esforç redreçar l’economia municipal després d’aquells anys d’endeutament i augment d’imposts dels temps de Catalina Soler i primers anys de Biel Tauler. No hi ha cap variació en la fiscalitat municipal entre el 2018 i el 2019 i el principal impost municipal, l’IBI, no s’ha tocat en tota la legislatura, si bé el Cadastre ha modificat el valor d’alguns immobles i ha aflorat edificacions no declarades.

Destaquen algunes inversions en vies públiques (especialment la reforma prevista del carrer de sa Roca d’en Boira) i creació de llocs d’aparcament propers al centre de Felanitx. Hi ha inversions en aigua potable a Felanitx i S’Horta, inversions endarrerides per la lentitud de les tramitacions i la contractació a Portocolom (camí per a vianants a Sa Punta), Felanitx (carrer del Pou de la Vila i portasses de l’Hospici) i Cala Ferrera (carril bici) i la primera fase d’una estructura per tapar la zona esportiva annexa al cap de futbol de Cas Concos, sense oblidar que es licita la redacció del Pla General d’Ordenació Urbana donada la insuficiència dels mitjans propis per dur-la endavant.

També hi ha inversions a les escoles, al Cementeri, al parc municipal, un tancament perimetral del circuit de Son Matamoros, la demolició d’una edificació dins la zona verda de Cala Marçal, una reforma d’una sèrie de rutes cicloturístiques, etc.

A dia d’avui, l’Ajuntament de Felanitx presenta un bon estat de salut econòmica: a més d’haver deixat el deute municipal a zero, l’Ajuntament té uns 5 milions d’euros al banc (romanent de tresoreria) que ben administrats ens els propers anys permetran fer front al clavegueram de Sa Punta (un projecte que ja ha començat el seu via crucis particular per obtenir les pertinents autoritzacions supramunicipals) i a altres inversions importants.

Les distintes àrees de govern presenten alçades i baixades de pressupost en funció de les necessitats i possibilitats d’execució de l’any 2019. El fet que el 2019 sigui un any d’eleccions no ha condicionat cap decisió pressupostària. El criteri de la regidoria d’Hisenda, en mans del Bloc, i assumit pel conjunt de l’equip de govern, era el de fer un pressupost de continuïtat en la tasca política municipal, prioritzant necessitats i objectius de fons. Dit d’una altra manera, no hi haurà una asfaltada general de carrers durant els primers mesos de l’any per fer veure que es millora el poble. S’invertirà en vies públiques en l’ordre previst, amb normalitat.

A dia d’avui, el discurs repetitiu del PP dient que el pacte arruïnaria l’Ajuntament de Felanitx és més ridícul que mai. Sempre ha estat un discurs sense arguments, però a les acaballes de la legislatura les evidències ja són inqüestionables. Al maig del 2019, les finances de l’Ajuntament estaran molt millor que al maig del 2015, molt millor. El rigor pressupostari i la màxima cura en la gestió dels doblers públics figuren en el credo del Bloc per Felanitx.

Per acabar, el Bloc per Felanitx vos desitja unes bones festes de Nadal i Cap d’Any i un venturós 2019.

CAMPANYES, CIVISME i MEDI AMBIENT

Durant els dos darrers anys, l’Ajuntament ha duit a terme una sèrie de campanyes d’informació i conscienciació relacionades amb el civisme, la neteja de les vies públiques i la correcta gestió dels residus domèstics, impulsades sobretot pels regidors del Bloc.

Començant per la més recent, des de dissabte passat i fins a dissabte 29 de desembre, qui dugui una bossa amb 20 envasos dels que van al contenidor groc a una paradeta municipal situada al Mercat rebrà un euro. Aquesta campanya de conscienciació mira al passat (quan els envasos eren majoritàriament retornables) i al futur, ja que més prest o més tard, per les bones o per les males, haurem de tornar als envasos retornables. Evidentment, l’Ajuntament no ingressa dels envasadors un euro per cada vint envasos, però l’euro simbolitza que separar els residus per fraccions té, a més d’un benefici ambiental, un benefici econòmic. Quan compram un producte envasat, ja hem pagat pel seu reciclatge. Si no depositam l’envàs al contenidor de recollida selectiva, tornam a pagar (ara no individualment, sinó col·lectivament) per la seva recollida i incineració. En canvi, si el posam dins el contenidor adequat, la tresoreria municipal rep una aportació dels envasadors.

De l’estiu ençà, l’Ajuntament ha duit endavant dues iniciatives més per demanar civisme i col·laboració en la recollida selectiva. Fa uns dos mesos, es va repartir un full en quatre idiomes amb els principis bàsics del civisme en relació a la neteja i la gestió dels residus a la llar. Es va fer un porta a porta exhaustiu a totes els nuclis urbans del municipi. I fa només unes setmanes, gràcies a una subvenció de la Conselleria de Medi Ambient, es va editar un material específic per als habitatges de lloguer vacacional: un imant per aferrar a la gelera on s’explica de manera visual les condicions de la recollida de fems a Felanitx i unes bosses de ràfia per ajudar a la selecció de vidre, paper i envasos. Aquest material encara s’està repartint a tots els habitatges de lloguer turístic interessats.

Entre l’estiu del 2017 i l’estiu del 2018, la campanya Felanitx en valors va ser molt intensa. Va tenir una primera part silenciosa, amb centenars de visites a comerços, restaurants, bars i hotels, els grans productors de residus. La campanya promocionava la separació dels residus en aquests establiments i oferia la recollida porta a porta d’envasos, vidre i paper-cartró. En canvi, la segona part va ser molt més vistosa i renouera, més dirigida al conjunt de la ciutadania. Es varen penjar una sèrie de cartells petits i grossos amb els grans eixos del civisme que es demana: deixar els residus dins el contenidor corresponent a l’hora que toca, no deixar els voluminosos onsevulla, no embrutar la via pública i recollir els excrements dels cans. També es va fer un photo-call i es varen dur altres iniciatives de conscienciació ciutadana. Finalment, va arribar el moment més espectacular: la sortida de quatre vídeos protagonitzats per ses nines de sa Rua que varen sumar milers i milers de visualitzacions. L’humor felanitxer també pot ser una bona eina de conscienciació. I sense dir cap paraula!

Totes aquestes campanyes, per cert, han tengut un cost molt moderat per la caixa municipal. La professionalitat d’algunes persones i la col·laboració desinteressada d’unes altres ha marcat la diferència.

Els efectes de les campanyes de conscienciació es noten poc, però el que es nota molt és no fer-ne i deixar passar anys sense enviar missatges de civisme a la població. Era un objectiu del Bloc traslladat al pacte de govern. Lamentablement, cal recórrer a les denúncies i a les sancions per completar la feina, però aquest ja és un altre tema.

DEUTE ZERO

Dilluns passat la Plenària va acordar tornar 710.000 euros al banc. Ara l’Ajuntament ja no deu res a cap institució financera. A principis de legislatura, al juny del 2015, el deute era de 3,8 milions d’euros. Les polítiques del PP, especialment durant els anys de na Catalina Soler varen fer un bon forat a la butxaca dels felanitxers. A pesar del gran augment dels imposts de l’any 2008, l’Ajuntament havia arribat a deure XX milions.

El mèrit, sí, el mèrit de tenir un Ajuntament que no deu als bancs és doble: per una part, del conjunt de l’equip de govern; i per l’altra de la gestió del regidor del Bloc per Felanitx Pere Mestre.
En l’any electoral 2015, el PP va gastar molt, cosa que va penalitzar el pressupost municipal del 2016, el primer de l’actual equip de govern, i el del 2017: el Ministeri d’Hisenda va fer retirar dels pressupost uns 870.000 euros. Així i tot, amb una amortització anticipada d’un milió d’euros l’any passat i amb aquesta de 710.000 euros d’enguany, Felanitx està net amb els bancs. Quin alè!
Moltes de les inversions realitzades en aquesta legislatura s’han efectuat amb ajudes provinents d’altres administracions. Un altre exemple de bona gestió: aprofitar les línies de subvencions que tenen Govern i Consell, no deixar-les perdre, tenir projectes a punt,…
La situació econòmica de l’Ajuntament de Felanitx és molt bona, la millor en 20 anys. Això permetria en el 2019 i durant la pròxima legislatura fer front a projectes que fins ara eren molt difícils d’escometre, com són el clavegueram de Sa Punta o una inversió forta en aparcaments en els distints nuclis, o fer front a situacions imprevistes.

Dit això, cal fer un parell d’aclariments importants. El primer, per què es tornen doblers als bancs quan el poble necessita inversions pertot arreu? No hauria estat millor invertir i fer esperar els bancs? L’anomenada llei Montoro d’estabilitat pressupostària (encara en vigor i que no sembla que el PSOE tengui pressa per modificar) no permet dedicar lliurement els estalvis dels ajuntaments a inversions, per necessàries que siguin, i obliga a tornar doblers als bancs. Només una petita part dels estalvis municipals es poden destinar a inversions sense penalitzar el pressupost següent. Per tant, tant el Bloc per Felanitx com el conjunt de l’equip de govern haurien volgut prioritzar inversions, però ja que no es pot fer, aleshores és millor tornar deute i no pagar interessos.

El segon, es podrien baixar imposts? Per descomptat que no hi ha necessitat d’augmentar-los, però s’ha d’advertir que una baixada de per exemple un 3% de l’IBI, amb prou feines perceptible en el rebut per part de la ciutadania, compromet la capacitat d’inversió amb fons propis de Felanitx, un ajuntament de baix pressupost per habitant en el passat, en el present i en el futur. Res a veure amb Santanyí o Alcúdia. Vistes les necessitats que tenen tots i cada un dels nuclis (aparcaments, instal·lacions esportives, escoles, millora de la neteja, etc.), és una imprudència política proposar una baixada substancial de l’IBI. Ara bé, una vegada que tenim deute zero, a la legislatura 2019-2023 es pot fer front a inversions importants amb l’actual nivell impositiu.

PROPOSTES

Fa unes setmanes el Bloc per Felanitx va anunciar que Joan Xamena tornarà a encapçalar la candidatura a les eleccions locals del maig del 2019. Falta més de mig any per a les eleccions i el sentit d’aquest anunci no és altre que el de començar a treballar en unes propostes que donin continuïtat a la feina feta i sobretot que posin damunt la taula tota la que està per fer, per definició inacabable.

Per això, abans de procedir a la redacció d’un programa electoral a partir d’aportacions internes, el Bloc ha convocat una sèrie d’actes públics a tots els nuclis del municipi a fi de recollir les idees i inquietuds d’aquelles persones que hagin tengut a bé assistir-hi. En el Bloc ens hem auto-imposat el deure de passar comptes amb la ciutadania i de demanar propostes fora del període electoral, quan els programes dels partits encara no estan redactats. Per endavant ja sabem que l’assistència a actes de partit sol ser escassa, però creim que és la nostra obligació parlar amb la gent fora del temps electoral i fora del dia a dia de la gestió municipal. Gràcies als i les assistents per les seves aportacions. A vegades, els debats en format petit són molt fructífers.

L’experiència de governar trastoca l’ordre de prioritats i aporta una visió diferent del municipi. En certa manera, es podria comparar a l’abans i el després de tenir fills a l’àmbit privat. La lliçó més important que s’ha d’aprendre és la de manejar la maquinària municipal fent-li fer el que et proposes combinant de la manera més eficient possible els múltiples factors en joc: capacitat pressupostària, capacitat tècnica i administrativa, capacitat política, intervenció d’altres administracions, exigències legals de tramitació, urgències, necessitats històriques, imprevists, crítica ciutadana i de l’oposició, etc. Dit d’una altra manera, la gestió política seria la navegació entre debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats per assolir uns objectius polítics. Donades les circumstàncies, molt millor si els objectius estan ben fixats per fixar el rumb.

Es poden fer arribar propostes al Bloc per Felanitx al correu electrònic blocperfelanitx@gmail.com o directament als membres de l’equip del Bloc.

SANT AGUSTÍ 2018

Quan les verbenes eres de pagament, el debat polític sobre les festes se centrava en si les verbenes eren millors o pitjors, és a dir, si hi havia anat molta gent o poca. I a continuació es debatia el resultat econòmic.

El Bloc per Felanitx es va posar al capdavant d’una reivindicació per aconseguir unes verbenes més populars, és a dir, gratuïtes (o majoritàriament gratuïtes) tota vegada que el model de verbenes de pagament amb un cartell de primer nivell anava naufragant any a any. Tant l’any passat com enguany, el regidor de Festes Pere Cler, ha optat per quatre verbenes gratuïtes, una pamboliada-verbena dirigida a la tercera edat i una verbena-concert de pagament. El resultat és molt satisfactori: el concert no ha costat un euro a l’Ajuntament i l’afluència de públic a les verbenes ha estat molt bona. També ha estat un encert l’elecció de grups de diferents tendències musicals, per tal d’arribar a un públic més variat.

El PP diu que en aquesta legislatura les verbenes segueixen el patró que ells varen marcar, que no hi ha hagut canvis. També varen vaticinar que l’assistència seria baixa. La resposta és senzilla: el PP va anar introduint verbenes gratuïtes perquè el Bloc, llavors a l’oposició, li marcava el camí del canvi cap a festes més populars. I l’assistència a les verbenes del 2018, com en el 2017 i en el 2016, ha estat molt bona: basta veure les imatges del parc enguany i recordar algunes verbenes de l’època PP.

La taca negra de les festes és l’horabaixa del dia de Sant Agustí. L’ambient de botellot a tota una sèrie d’indrets de Felanitx convida els incívics professionals i els incívics ocasionals de gatera a embrutar i a fer altres malifetes que posen la festa en entredit. Al principi, les festes-concert que organitzen al carrer una sèrie de bars varen omplir l’horabaixa de festa i varen canviar l’aire del dia de Sant Agustí, però en aquests darrers anys tenen un efecte crida tan desmesurat que s’ha de posar damunt la taula no autoritzar-les. Bona part de les persones que venen a beure alcohol a Felanitx, ni tan sols s’acosten a aquestes festes (i molt manco a la verbena), beuen al cotxe aparcat a una forana, però les festes al carrer els serveixen de cobertura.

Les mesures que ha adoptat l’Ajuntament per minimitzar la part negativa de la festa s’han vist desbordades. Si bé els mitjans de comunicació i les xarxes socials han exagerat els incidents i les estadístiques, el resultat global és un horabaixa inacceptable. De cara al 2019, si el Bloc té responsabilitats de govern, el plantejament serà d’un horabaixa més tranquil, sense festes multitudinàries que atreguin els visitants de fora poble.

El conjunt de les festes de Sant Agustí 2018 ha resultat exitós, no hi ha dubte, però l’horabaixa de dia 28 ha de ser radicalment diferent. Hi farem feina.

LLICÈNCIES D’OBRA

Fa dues setmanes, un diari publicava que segons el Col·legi d’Arquitectes Felanitx seria el municipi que més temps es torba a concedir una llicència d’obra major. Deia el titular que passen 42 mesos entre la sol·licitud i la llicència. Si això fos cert, significaria que ara l’Ajuntament dona les llicències demanades al febrer del 2015. Aprofitant el titular, el PP va emetre un comunicat dient que l’actual equip de govern paralitza l’economia local i anunciant l’apocalipsi.

Com bé saben les persones que han demanat una llicència d’obra major amb posterioritat a febrer del 2015 i que ja tenen la llicència, el titular periodístic no s’ajusta a la realitat. Una senzilla observació del nostre entorn ens diu que arquitectes, constructors i empreses associades tenen feina a les totes i que no es tracta d’un sector econòmic paralitzat. Més preocupació desperta el comerç tradicional de Felanitx. Sembla que la gent ha trobat els diners que no va trobar durant uns anys i des de fa un temps s’han multiplicat les sol·licituds d’obra major. L’economia -el capital- de les Illes es resisteix a la diversificació, més aviat incideix en el binomi construcció-turisme.
No hi ha dubte que la majoria d’ajuntaments necessiten massa temps per atorgar les llicències d’obra, cosa que lesiona els drets dels professionals del sector i dels particulars promotors de l’obra. Felanitx, sense arribar als extrems d’altres municipis, no és una excepció i en aquests moments s’informen sol·licituds de novembre del 2017, però no de 42 mesos enrere.

Molt majoritàriament, les llicències d’obra major que es demanen a Felanitx són per construir un habitatge d’alt nivell dins sòl rústic, per tant necessiten informe favorable del Consell. El departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Felanitx té sol·licituds d’obra major no resoltes de fa, posem, 7 anys. Expedients no resolts per mil motius: perquè l’interessat ha canviat d’opinió i no ha continuat la tramitació, perquè no ha subsanat les deficiències, perquè hi ha un procés judicial en marxa, perquè falta una autorització d’un altre organisme (Costes, Consell,…), etc.

Si contractar més professionals qualificats per fer els informes urbanístics fos fàcil, ja estaria fet. No hi ha gaire mercat, la contractació pública és complicadíssima i restrictiva (llei Montoro) i amb els sous que paga l’Ajuntament ja frega l’impossible, sense oblidar que té mala premsa. Quin arquitecte amb coneixements urbanístics, és a dir, que pugui informar amb solvència llicències d’obra, deixarà el seu despatx per ocupar una plaça amb menors ingressos? Contractar un tècnic sense experiència és molt arriscat, l’actual onada de sol·licituds es pot acabar a qualsevol moment, el procés de contractació és llarg i mentre dura roba temps per treure llicències als tècnics actuals, etc.

En fi, un conjunt de factors que fa difícil prendre decisions.
S’entén el malestar dels professionals de la construcció i dels promotors, però fa rialles i plorera al mateix temps que el PP, el partit que vol més sector privat i menys administració, demani més funcionaris i acusi l’equip de govern que més inversió pública ha propiciat a Felanitx d’aturar l’economia municipal.

AIGUA DE SA PUNTA: ACABAR LA FEINA

Està previst que la Plenària de dilluns aprovi l’ampliació de la concessió d’Edamsa de proveïment d’aigua a Portocolom per afegir-hi sa Punta. En aquests moments, l’Ajuntament compra l’aigua potable a Edamsa i la distribueix (i la cobra) als habitatges de sa Punta, cosa que no té gaire sentit. Quan acabin els tràmits, sa Punta serà com la resta de Portocolom.

Recordem que al 2013, l’empresa Rodaro va comunicar a l’Ajuntament que deixava de subministrar aigua a sa Punta. L’Ajuntament del PP va haver de tirar una canonada d’urgència i connectar a Edamsa. Com que aquesta empresa no va voler afegir sa Punta a la seva concessió pel mal estat del depòsit i de la xarxa, l’Ajuntament no va tenir més opció que fer-se càrrec de sa Punta i com a mal menor comprar l’aigua a Edamsa. L’Ajuntament no té pous propis a la zona i a base de camionades hauria estat pitjor. El contracte amb Edamsa per un any improrrogable (textualment) ha continuat en precari i estava previst que acabàs amb una “gestió indirecta del servei”.

L’equip de govern del PP va deixar la feina a mitges, sense oblidar que va ser molt benèvol amb Rodaro. Se’n varen anar, varen deixar un depòsit en mal estat i una xarxa que perdia aigua a les totes. L’equip de govern actual va dedicar una important subvenció del Consell a arreglar depòsit i xarxa (ara presenta un bon estat i no perd aigua) i decideix corregir aquesta situació clarament temporal, irregular i ineficient, de comprar aigua a Edamsa i vendre-la als habitatges de sa Punta de l’única manera possible en aquestes altures: ampliant la concessió d’Edamsa. Tal com diu el contracte signat per Biel Tauler.
També a la legislatura passada, l’equip de govern del PP va signar un conveni amb Edamsa per dur aigua a Portocolom mitjançant una canonada des d’uns pous més allunyats de la mar. L’actual equip de govern va accelerar els tràmits i a l’estiu del 2016 l’aigua de Portocolom va millorar notablement.

Ironies de la política. El PP va prendre decisions polítiques importants a la passada legislatura sobre l’aigua de Portocolom: mantenir la concessió d’Edamsa i reforçar-la amb un conveni (quan l’aigua era molt salada) que suposava un augment de preu, deixar partir Rodaro i comprar aigua a Edamsa per proveir sa Punta. L’equip de govern actual gestiona aquestes decisions (val més assumir les conseqüències d’aquestes decisions que tornar a la casella de partida) per responsabilitat, sentit comú i, és clar, falta d’alternatives senzilles i ara el PP acusa l’equip del pacte, sobretot el Bloc, de beneficiar Edamsa per ampliar la concessió afegint sa Punta, una zona que ara té xarxa nova i que per tant no tendrà grans despeses de manteniment. Això és fer oposició perquè sí i per les dificultats d’admetre que el PP no va acabar la feina i que l’actual equip de govern ha fet la seva feina i l’ha feta bé.

Xerrem clar: el pacte va dur aigua potable a Portocolom en el 2016 així com ho va decidir el PP en el 2013. El pacte ha arreglat el sistema d’aigua de sa Punta fent un bon ús d’una subvenció del Consell. I ara dona estabilitat a la solució temporal que va adoptar el PP quan Rodaro va partir: l’aigua de sa Punta serà la mateixa i els habitatges de sa Punta no tendran cap tracte especial respecte a la resta de Portocolom, excepte que hauran passat de tenir la pitjor xarxa d’aigua del municipi a la tenir la millor. Pròxim repte: el clavegueram.

CLOSOS I ECOTAXA

A principis d’agost, la consellera de Cultura i Esports, Fanny Tur, presentarà un ambiciós projecte dels Closos de can Gaià al fons de l’impost de turisme sostenible o ecotaxa. Aquest projecte s’enfila fins al 1.150.000 euros i inclou tres accions: la compra dels terrenys del jaciment que encara queden en mans privades, la construcció de tres mòduls per a activitats divulgatives, museístiques i de suport a les excavacions i finalment la construcció d’una naveta.

Els 110 milions d’euros que el Govern de les Illes Balears té previst destinar enguany a inversions procedents de la recaptació de l’ecotaxa tenen entre les prioritats la recuperació de patrimoni cultural. Per això, la consellera Fanny Tur, de Més, va veure amb bons ulls la proposta de l’Ajuntament de Felanitx i dels arqueòlegs dels Closos i va decidir que seria la proposta estrella del seu departament davant la comissió que assigna els fons de l’ecotaxa.

L’Ajuntament de Felanitx és el destinatari final de la subvenció. Per tant, serà l’administració encarregada de dur endavant la compra de terrenys i la licitació de les obres, un cop s’aprovi el projecte. Una vegada més, l’equip de govern fa un esforç important per atreure finançament supramunicipal per inversions a Felanitx.

El projecte Closos ha anat agafant força durant dues dècades. L’empenta inicial i la constància d’un grup d’arqueòlegs, el suport de la UIB i dels successius governs municipals, el suport dels hotelers de Portocolom, la creació i les activitats de l’Associació d’Amics dels Closos, etc. han cimentat aquesta iniciativa. Els que hi han deixat hores i hores de feina es mereixen que vagi endavant.

Aquesta actuació als Closos reuneix tots els ingredients que donen sentit a l’ecotaxa: protecció del patrimoni cultural amb ingressos procedents de l’activitat econòmica principal de les Illes que alhora es converteix en reclam per a un tipus de visitant que sigui menys un turista i més un viatger, sense deixar de banda les múltiples possibilitats que té per a residents (educatives, econòmiques, etc).

DEDINS I DEFORA

Una de les fixacions del PP quan critica l’equip de govern és parlar d’externalitzacions. Diu que s’externalitzen serveis i que el Bloc contravé els principis de l’esquerra. El servei que es dona a la ciutadania no mereix cap comentari per part de l’oposició. El problema estaria en l’externalització, en el suposat pas de gestió pública a gestió privada.

El PP maneja un diccionari equivocat i no té clara la diferència entre dedins i defora. Haurien d’estudiar un poc més i canviar de diccionari. Externalitzar un servei voldria dir que passa d’oferir-se amb personal de l’Ajuntament a oferir-se a través d’una empresa privada, cosa que no ha passat en cap dels exemples que citen habitualment. Repassem-los.
Enllumenat públic. No hi ha res en la gestió de l’enllumenat públic del municipi que hagi passat de públic a privat. Res. L’Ajuntament de Felanitx comprava i compra l’electricitat a una empresa privada. En temps del PP, les reparacions i la vigilància o no es feien o s’encarregaven a empreses privades. Ara, tots els quadres elèctrics estan en ordre, s’estalvien vats i euros i les reparacions són immediates. L’administració pública comana les feines a l’empresa privada i no deixa de fer res. L’únic electricista de l’Ajuntament segueix plenament ocupat en els edificis públics i no dona a l’abast.
Poliesportiu Guillem Timoner. El PP va treure a concurs la gestió de les instal·lacions esportives de Sa Mola. Des de fa molts anys és una empresa privada contractada per l’Ajuntament qui s’encarrega de la gestió. Ara s’ha fet igual, en el 2016 i en el 2018. A mesura que l’experiència acumulada a l’Ajuntament ensenya coses, s’ajusten les condicions i es fan retocs. Però una vegada més no hi ha res que passi de gestió pública a gestió privada. No hi ha externalització. No hi ha res que passi de públic a privat.

La neteja i la recollida selectiva. En temps del PP, la neteja del municipi era tasca de la brigada amb l’afegit de la contractació puntual d’alguna empresa privada o d’una entitat social. I era clarament insuficient. I de la recollida selectiva se’n cuidava el Consell (a través d’una empresa, és clar, no amb personal propi), no l’Ajuntament. En aquesta legislatura, s’ha considerat que els mitjans de neteja no eren suficients i Felanitx ha hagut d’assumir la recollida selectiva, dues millores impossibles d’oferir contractant nous empleats públics, per la qual cosa s’ha licitat i es du a terme mitjançant una empresa contractada. Una vegada més no hi ha res que hagi passat de la gestió pública a la privada, això sí, s’ha afegit més capacitat de gestió: més neteja i recollida selectiva. La brigada segueix netejant, però ara hi ha més personal dedicat a neteja.

Per cert, en tots els casos citats, sempre s’ha adjudicat el contracte a l’oferta més econòmica per a l’Ajuntament, és a dir, per als interessos de la gent de Felanitx.

La deixalleria. Un servei no adjudicat, ja que el concurs ha quedat desert. Les empreses candidates del sector residus no han vist clar el seu guany econòmic en la proposta de l’Ajuntament. Es veu que hem estat massa estrictes en la defensa dels diners públics. Sigui com sigui, en aquests moments i en legislatures passades, totes les fraccions de residus que idealment es gestionarien a través d’una deixalleria es gestionen (de manera clarament millorable) a través de contractes amb empreses privades, no amb personal propi de l’Ajuntament. Amb una deixalleria en funcionament, no hi hauria res que passàs de l’àmbit públic al privat. Milloraria la gestió, és clar, però no s’externalitzaria cap servei que no faci anys que ja està en mans privades.

En resum, s’han millorat serveis del municipi d’acord amb les regles del joc, les regidories del Bloc hi han intervengut decididament i no s’ha deixat en mans privades cap àrea de gestió que estàs en mans públiques. Hi ha programes infantils que expliquen la diferència entre dedins i defora. Convé que el PP els miri.