GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA

El tercer pressupost municipal de la legislatura va rebre el vot contrari del PP (cosa que no és notícia), però a diferència dels dos debats pressupostaris anteriors, el senyor Tauler no va anunciar la fi del món, ni l’arribada del caos i la fosca, ni la imminent fallida de l’Ajuntament de Felanitx (cosa que sí és notícia).

En tres anys, el PP no ha fet una sola proposta de modificació del pressupost ni ha presentat cap esmena. Es un no perquè no, sense cap indici de suport a les inversions previstes. Estan en contra de les inversions del 2018? Es això el que hem d’entendre amb el seu no? No està d’acord el senyor Pedro Acosta amb la renovació de la gespa del Torrentó? La senyora Antònia Rosselló no està d’acord amb tapar la pista esportiva de Cas Concos? Tampoc no està d’acord el senyor Bartomeu Julià amb els projectes de millora de Cala Ferrera?

En qualsevol cas, el que interessa és la realitat pressupostària de l’Ajuntament de Felanitx. En el canvi de legislatura del 2015, el PP va dir públicament que deixava una bona herència econòmica al nou equip de govern. En línies generals, era cert, però els excessos en les inversions electoralistes del 2015 varen penalitzar el pressupost municipal del 2016 per l’aplicació de l’anomenada llei Montoro d’estabilitat pressupostària i regla de despesa, un fet que va obligar l’Ajuntament a la “no disposició” de 700.000 euros del pressupost dels 2016 i a haver-los de guardar.

La situació econòmica de l’Ajuntament de Felanitx a dia d’avui és millor que en el juny del 2015: el deute als bancs ha baixat un 82%, el romanent de tresoreria ha crescut, hi ha un mecanisme clar de control de la despesa partida a partida, el pagament a proveïdors és ràpid i eficient, el compliment de la llei Montoro és estricte, no passa per alt cap convocatòria de subvencions per als municipis que treuen Govern o Consell, la inversió d’aquestes administracions a Felanitx en aquest legislatura és altíssim, l’IBI no s’ha tocat i la capacitat d’inversió amb fons propis per al 2018 és alta (i no afectarà negativament la capacitat d’inversió dels anys següents).

I encara podríem afegir que hi ha una estratègia clara per envestir a les dues grans despeses que inevitablement cauran damunt el cap dels responsables de la política local durant els propers tres anys: la zona verda de darrera s’Arenal i el clavegueram de Sa Punta. Si la gestió pressupostària dels propers anys segueix igual (i fins a les eleccions del 2019 podem assegurar que serà així), es podrà fer front a aquestes despeses sense estrangular les finances de Felanitx.

Davant aquestes evidències, el PP no podia tornar a dir “que ve el llop”, perquè la realitat econòmica de l’Ajuntament de Felanitx és millor que fa tres anys. El Bloc per Felanitx és molt conscient que maneja doblers públics quan la regidoria d’Hisenda prepara i gestiona el pressupost. Felanitx té moltes necessitats i urgències, però també té un pressupost escàs. Per exemple, Santanyí, un municipi amb menys habitants i una menor extensió, té un pressupost de 21 milions d’euros, tres milions més que Felanitx. La selecció del problemes que es poden resoldre i els que hauran d’esperar ha de ser especialment curosa, sabent que les exigències ciutadanes sempre superaran la capacitat econòmica de l’Ajuntament.
Feliç 2018 a tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *