Cada crítica del PP a l’equip de govern de l’Ajuntament va acompanyada d’uns focs artificials que sembla que anuncien la fi del món. Despesa i més despesa, … només gasten… volen sucar els felanitxers, … alertau… pujaran els imposts… En l’art dramàtic, la sobreactuació pot confondre els espectadors poc experimentats, però tothom que hagi seguit amb una mica d’atenció la vida política fa mitja rialla davant els excessos de gesticulació.
Efectivament, fer coses comporta uns costos. Si es decideix impulsar una festa de cap d’any per evitar desplaçaments de felanitxers a fora poble i pegar una empenta a l’economia local, aleshores amb els doblers de tots s’han de pagar unes despeses. Es una decisió política, la qual és bona o dolenta segons molts de factors, no només pel cost econòmic. Que consti que des del Bloc per Felanitx estam ben satisfets d’aquesta iniciativa, va ser un èxit social.
Conveniar la presència a Felanitx de la volta ciclista a Mallorca també és una decisió política: té un cost econòmic quantificable a canvi d’una promoció del municipi en el món de l’esport i en els mitjans de comunicació, això sí, més difícil de quantificar. No volem promocionar alguna cosa més que turisme de sol i platja? Aquesta és una manera. Voler fer veure que és la ruïna total de l’Ajuntament, francament és donar pel sac pel pur plaer de donar pel sac. Ja els hauria agradat haver tengut l’oportunitat de fer-ho ells!
Per altra part, es pot entendre la preocupació del PP quan es recorden els seus antecedents: en Jaume Matas damunt una bici és la foto de la corrupció. Va comprar un equip ciclista per complaure en Zaplana (això sí que ho va ser un gastòrum!), es va omplir les butxaques amb el Palma Arena i va organitzar congressos fantasmagòrics sobre esport i turisme amb n’Urdangarín per forrar-se uns quants a costa dels doblers de tots. En el cas de Felanitx, poden estar tranquils: la despesa de l’Ajuntament no havia estat mai tan controlada (per cert, també de vegades han criticat la rigorositat del regidor d’Hisenda Pere Mestre) i no hi ha ningú del PP ficat pel mig, de manera que els doblers públics surten d’allà on toca per anar a parar allà on toca.