Un equip de govern fa un pressupost. El fa el millor que sap o el millor que pot. Partida tal, tal quantitat i així successivament. Ho fa pensant en el que és millor per al poble, en la tradició del poble, en compromisos contrets, en el seu programa electoral, etc. Si un tema no és important o genera poca despesa, aleshores la partida és baixa. Si un tema és prioritari, la partida augmenta.
S’aprova el pressupost. Molt bé. Ara els regidors tenen un any de feina davant seu i es posen a gastar les partides corresponents a les seves àrees. Els regidors bons (eficaços i eficients), han de gastar el que està pressupostat. Si gasten de més, es parla de descontrol en la despesa. Si gasten de menys, per davall del que està pressupostat, aleshores apareix un problema de falta d’iniciativa o de falta de mitjans per executar el pressupost.
A un pressupost ben fet (excepte emergències), les partides estan repartides en funció de prioritats polítiques i de capacitat de gestió d’una àrea. Dit d’una altra manera, no tendria sentit multiplicar per 10 el pressupost d’una àrea, si no hi ha personal suficient per executar la despesa. Cal un equilibri entre recursos econòmics i mitjans per destinar-los bé.
Durant els dos darrers mesos, a l’Ajuntament de Felanitx, l’equip de govern del PP braveja d’haver deixat remanent a moltes partides del 2012 i diu que es deu a un objectiu polític anomenat “contenció de la despesa”. El fet que hagin quedat diners a moltes partides, diuen, ha estat intencionat.
Si a la gent li quedassin rialles, riuríem.
Això que ara bategen en positiu, contenció de la despesa, és una altra cosa: o el pressupost estava mal fet i hi havia partides massa elevades o els regidors no han fet la seva feina i han deixat sense gastar uns diners que, com a mínim segons la política del que havia fet el pressupost (ells mateixos, el PP), eren molt necessaris per millorar el poble. Si no eren necessaris, no s’havien de posar a la partida X i s’havien d’haver posat a una altra. I si eren necessaris, aleshores s’havien de gastar en allò que estava pressupostat. El PP anomena contenció de la despesa a no fer la feina, a no fer política.
Si a la gent li quedassin rialles, tornaríem a riure.
Faci el lector una mirada al poble i analitzi si es tracta d’un poble on no invertir diners públics és millor que invertir-los. Contenció de la improductivitat política i de l’entabanament, això és el que hem de menester! No és el mateix contenir la diarrea (anys de despesa desfermada model Catalina Soler) que senzillament no anar del cos.