RTV de Mallorca

Durant la campanya electoral ja ho havien anunciat i així ho estan
executant. El Partido Popular del senyor Bauzá i de na Maria Salom han
començat la cursa pel tancament de Ràdio i televisió de Mallorca amb
l’únic argument de l’austeritat econòmica. Però anem una mica més
enllà i analitzem la situació: només dos mesos de mandat i el flamant
Partido Popular i la seva majoria absolutista ja han aconseguit
eliminar la direcció general de política lingüística (de Cort, del
Govern i del Consell), eliminar els dinamitzadors lingüístics de Cort,
eliminar els serveis lingüístics d’IB3 i recuperar els Premis Ciutat
de Palma en castellà (potser els Premios Cervantes els faran en
català, qui sap…). I tot això mentre a nivell europeu el PP i el
PSOE voten en contra de l’oficialitat del català, alhora que exigeixen
l’etiquetatge dels productes de la zona en idiomes oficialitzats per
aquest organisme.

Doncs bé, a tot aquest paquet de mesures anticrisi, ara s’hi afegirà
el tancament de RTV de Mallorca. Que cadascú en tregui les conclusions
que consideri oportunes, però des del Bloc per Felanitx ens sorprèn
que la reducció de despeses del sector audiovisual de les Illes no
vingui donat per una reestructuració de tot el sistema que també
inclogui IB3. Caldria donar una solució global i conjunta al problema,
i no únicament tancar el mitjà públic que menys despesa ocasiona. RTV
de Mallorca ha estat molt contundent els darrers quatre anys amb els
casos de corrupció a les Balears i ara li tocarà el rebre. Pagaran per
haver fet la feina ben feta, per haver intentar ser objectius i haver
brindat una programació lluny de cercar com a objectiu únic
l’audiència. Perdem una ràdio i televisió barata, de proximitat, en
català, però sobretot, independent dels polítics de torn. No serà això
el que realment molesta?

Per això ens ve al cap el següent argument: l’excusa de l’austeritat,
ara, en temps de crisi, és el principal argument d’un partit que té
per objectiu eliminar tots els òrgans i institucions que fomenten la
llengua i la cultura catalanes, o de Mallorca, o de Pollença, o de
Sóller… Així com el senyor Bauzá li vulgui dir.

Així que nosaltres ens demanem: On han deixat aquest bilingüisme que
el PP balear porta per bandera? Per què no exigeixen que la meitat de
la programació televisiva i radiofònica, a les Balears, sigui en la
llengua pròpia de la comunitat? Per què no exigeixen la meitat de
l’etiquetatge del productes del supermercat o dels comerços en català?
Per què, ara que és necessària l’austeritat, proposen un sistema
educatiu “bilingüe” tan costós i es carreguen una de les últimes i més
importants armes d’integració i cohesió social que ens queda? Per què
no proposen, igual que en l’educació, dues línies de cinema que en
fomentin la paritat, una en català i una altra en castellà? Que no ens
enganyin, nosaltres som bilingües i amb molt d’orgull. Ells, la
majoria, no.

Per altra banda, caldrà treure la calculadora i mirar si tanta
austeritat és bona pel sector audiovisual, que engreixarà les llistes
d’aturats en més d’un centenar de persones i perjudicarà a moltes
altres empreses que depenien del funcionament d’aquest mitjà públic.
És bona la austeritat, clar que sí, però més d’un hauria de tenir clar
que la despesa pública no ha d’anar necessàriament lligada a
l’obtenció de beneficis immediats, i encara menys, quan aquesta
despesa es destina al foment d’una llengua i d’una cultura. La
indústria audiovisual, a les Balears, era una indústria jove que es
trobava en una fase de creixement important i que suposava una
alternativa real al turisme per a la creació de llocs de feina en un
futur. Però aquesta opció ha quedat escapçada.

Ara bé, reflexionant, ens resulta irònic que sigui precisament el PP
qui reti bandera de l’austeritat nacional. Potser caldria recordar-los
que el març del 2010 no van donar suport al pla d’austeritat promogut
pel senyor Zapatero -encara que li costés tant i tant d’admetre- i que
venia imposat des d’Europa, conjuntament amb el senyor Obama. Inclús
se sap que la cancellera Angela Merkel, també de dretes, havia enviat
una comissió per mantenir una conversació amb el cap de l’oposició, el
senyor Rajoy, per tal que reflexionés a favor de les mesures, que de
no ser aprovades, posarien en risc el País i la pròpia comunitat
europea. Doncs no va ser suficient, ni tan sols per una abstenció. El
caciquisme entre el PP i el PSOE va estar per damunt del sentiment de
país o nació dels populars. Així que, fixa’t com són les coses, varen
haver de ser els nacionalistes catalans de CiU els que salvessin la
papereta.

Aquesta és la política del Partido Popular, arribar al poder sigui com
sigui, perjudicant al País amb un “NO” sistemàtic o bombardejant la
cultura catalana, que això sí, a les Balears dóna molts vots.

Sense RTV de Mallorca i amb IB3 en vies de privatització ja ens tenen
aquí on volien. Amb uns mitjans de comunicació altament polititzats i
una societat sedegosa de ser manipulada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *