La renúncia de Catalina Soler

Com més hi pensam, més malament ens sembla la renúncia de Catalina Soler. A l’àmbit personal li desitjam molta sort en l’aventura de la maternitat, li donam l’enhorabona pel seu càrrec de portaveu del PP i ens agradaria que tengués l’oportunitat de perdre moltes eleccions amb salut i alegria. A més, i sense que serveixi de precedent, volem expressar el nostre reconeixement a la seva capacitat política. Per alguna cosa ha guanyat dues eleccions locals amb majoria absoluta. Però una lectura en clau de política felanitxera ens obliga a ser més crítics. En primer lloc, perquè creim que ha donat prioritat a les qüestions internes del partit i a la seva carrera política en detriment del seu compromís amb Felanitx reassumit al maig del 2007. Analitzem-ho. No hi ha temps material per fer de mare, de portaveu del PP i de batlessa de Felanitx, totalment d’acord. Si no hi ha temps per fer les tres coses, com que batlessa ja ho era i la maternitat és imminent, el més coherent era no assumir una tasca més en aquests moments: un vertader compromís amb la ciutadania de Felanitx hauria estat no assumir el càrrec de portaveu i dimitir de diputada. Té molts anys per endavant per pujar escalons i podia haver esperat uns anys per significar-se en política autonòmica. En canvi, l’elecció ha estat la contrària. Catalina Soler ha triat mantenir-se de diputada i ocupar un càrrec polític relevant d’àmbit autonòmic. La renovació del partit i les seves ambicions han pesat més que el compromís d’haver estat elegida amb majoria absoluta. Va deixar ben clara, en el seu comiat, la seva voluntat de viure de la política. I encara caldria esbrinar la influència dels cavalls i les llicències en la decisió. En segon lloc, cal parlar també de com ha renunciat. Al mes de febrer, al Ple de l’Ajuntament, Catalina Soler va dir que no tenia intenció de renunciar i al mes d’abril va proposar canviar el calendari de Plenàries en funció de la seva baixa maternal, cosa que semblava un missatge clar de continuïtat. Els indicis eren que no partia i els rumors que sí. Finalment, ha esperat al congrés del PP balear, d’on ha sortit anomenada portaveu del partit, a fer-ho. Des del Bloc, hem criticat la falta d’iniciativa política de l’equip de govern durant l’any de legislatura que ja ha passat. I això té molt a veure amb una batlessa que hi és i no hi és. Hauria estat millor, pensant en la ciutadania i en el que necessita Felanitx, partir al febrer i no allargar i allargar la fase de pràctiques de l’equip de govern. La gran qüestió de la legislatura –gairebé l’única- és la pujada de l’IBI. I ara ens trobam amb una situació de debilitat política i de desconcert de l’equip de govern (principal víctima del me’n vaig, no me’n vaig), i amb un recurs presentat per l’Ajuntament davant la Gerència del Cadastre, el qual serà previsiblement desestimat, que ens portarà a decisions molt delicades. Un marronasso. Diguem-ho clar. La llista electoral del PP, l’equip de govern de l’Ajuntament de Felanitx, estava pensada per a un lideratge fort de Catalina Soler, amb persones molt lleials a la ex-batlessa i fortament dependents de la seva iniciativa política i de la seva experiència. Fins el mateix dilluns 7, no tots els membres de l’equip de govern tenien clara la renúncia. Ho té especialment complicat l’amic Gabriel Tauler. I finalment, perquè hauria estat molt interessant sotmetre les dinàmiques de gestió municipal i de funcionament democràtic de l’Ajuntament a la baixa per maternitat de qui ocupa la batlia. Tots els grups de l’oposició ens vàrem mostrar disposats a canviar les rutines que fos necessari canviar. Hauria estat un avanç democràtic i l’aplicació pràctica de polítiques d’igualtat que ara no tendrem ocasió d’experimentar. Segons Catalina Soler, la batlia demana molta més dedicació que la condició de diputada autonòmica i portaveu. Això no és una bona notícia per als peperos, perquè els diu que no s’hi dedicarà gaire, ni tampoc per a les reivindicacions d’igualtat entre homes i dones: dones en edat de tenir descendència, no encapçaleu candidatures municipals! No cal fer exhibicions de superwoman a l’estil Chacón, però en el cas de Catalina Soler, cronològicament primer batlessa i després mare, la continuïtat en el càrrec de batlessa, la redistribució de tasques dins l’equip de govern i l’adaptació del funcionament institucional (i els seus reglaments) al fet de tenir una batlessa que ha d’atendre un nadó constituïen un avanç en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones. De bon rollo, però algú ho havia de dir. I qui més indicat que el Bloc?

Un pensament a “La renúncia de Catalina Soler

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *